EXPLOTEM

Els xiquets de 3 anys són tot potencialitat; amb ells es poden treballar una gran quantitat de coses sempre que estiguen al seu abast i que els supose un plaer i un repte. La gran majoria d'ells no saben agarrar un llapis, ni botonar-se la jaqueta, ni retallar, i és per això que cal treballar-ho de múltiples formes. Amb aquesta premissa, el desenvolupament d'habilitats manuals amb xiquets que acaben de començar la Infantil és tot un repte, a més d'un deure del mestre. 

Al llarg de la setmana estem dedicant dues o tres sessions a què els alumnes agafen força, forma i destressa a la musculatura de les mans i els dits i així s'augmente de forma considerable allò que es denomina motricitat fina. La plastilina i les diverses activitats de modelatge són bàsiques i motivadores per a ells; ara no només se'ls dona un tros, sinó que s'esforcen a fer boles, trossets (fideus), espirals (caragols), xurrets (serps) i altres formes bàsiques. Els punxons també són molt útils, ja que fan que el xiquet faça força per tal de foradar i que centre la seua atenció òcul-manual; les primeres activitats de picat a dins de zones àmplies (com per exemple cercles o dibuixos de llops dolents), han deixat pas a picar línies de punts rectes i contínues. 

           

Una altra activitat a la qual els xiquets els encanta és explotar plàstic protector de bambolles. Qui no pot prémer els dits per tal d'explotar les bambolles es buscava la forma de fer-ho, com estirar, prémer amb tota la mà, posar el paper a la taula... 

No hi ha qui es puga resistir a fer estallar aquest tros de plàstic...

                                     

SI VAS A L'HORT...

Avui hem anat a l'hort i mireu quins llauradors més afaenats. Hem llevat la brossa, hem vigilat les nostres carxofes i a més les hem regat amb la ruixadora. Ha estat el principi d'un bonic projecte del qual rebreu notícies prompte.

                           

Àngel ens ha contat que son tio té un hort i ens ha contat algunes de les verduretes que cull; Cèsar a més s'ha mostrat com un gran expert en remoure la terra i Alba en llevar brossa. Tots han participat en aquesta primera pressa de contacte amb la natura al nostre centre.

                         

Haurem de cantar això de... Ramonet, si vas a l'hort, porta figues...

CACA

Uns dels àlbums il·lustrats de més èxit dels darrers anys ha estat sense cap tipus de dubte La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Tracta de forma molt encertada i original un tema tan atractiu com fastigós per als xiquets, que fa que es vulguen morir de pudor però que els desperta rialles només de dir la paraula CACA. 

A la classe l'hem llegit ja un parell de vegades, ja que en classe algú ens havia deixat dues caques i no sabíem de quin animal podia ser. Finalment hem arribat a la conclusió, després d'estudiar, tocar, olorar i descobrir les característiques de la caca (seca, dura, marró, rugosa i amb forma de xoriç) que hauria estat... d'un GOS! 

Vos deixe el vídeo amb el conte de la talpeta i el parell de fitxes on hem treballat el dibuix de les caques dels diferents animals. 

Ara quan els xiquets miren una caca al carrer, a veure si la miren amb els mateixos ulls. 

MENÚ MENJADOR NOVEMBRE

Ací teniu el menú del mes de novembre per als xiquets del menjador. 

          

          

Bon profit. 

CANÇONS DE LA TARDOR

Ja les fulles dels arbres van caient, vénen de gust les castanyes calentes, ens anem abrigant... Sense adonar-nos compte ha arribat la tardor i a la classe l'estem començant-la a treballar. Al taller de música hem introduït un cançoner d'aula el qual sempre estarà a l'abast dels xiquets i xiquetes per tal que puguen cantar les cançons sempre que vulguen. Us incloc a continuació les dos cançonetes que hem treballat, LES FULLETES i L'ESQUIROL, per tal que les treballeu en casa. A veure si uss fan la coreografia també i vos expliquen els jocs que hem fet per a treballar-les. 

A les fitxes apareixen les notes musicals ja i això ha desconcertat a prou xiquets, els quals no sabien si havien de pintar-les o no també. És positiu que s'arrimen al llenguatge musical acostumant-se a veure-lo, a pesar que no ho entenguen encara; si ho hem amb les lletres, perquè no amb les notes musicals? 

          

EL SENYOR MITSUO

Qui em coneix sap la meua passió per l’art i pel treball de l’educació plàstica i visual amb els xiquets d’Infantil. Porte molt anys articulant aquesta important matèria entorn de diversos autors internacionalment coneguts  (Miró, Picasso, Matisse, Pollok, Ripollés, Calder...); aquest any, vull introduir als bombers al món de l’art amb autors més modestos, els quan no són tan coneguts per al gran públic, però que tenen un valor visual impactant. Els 3 tutors del nivell hem decidit començar pel japonés Mitsuo Miura. 

A les seues obres els colors i les formes geomètriques bàsiques ressalten al conjunt creant un món visual atractiu, estrany i que permet imaginar més enllà d’allò que aparenten les imatges. De moment als xiquets els ha agradat prou. Han vist en aquesta primera obra: MEDUSES, CAQUES DE CAVALLS, UN CIRC, FLORS, CONILLS... Jo només havia vist cercles, i de segur que vosaltres també, i és que aquests xiquets són pura imaginació.  

Per a treballar l’obra hem introduït l’estampació de cercles, i així enllacem amb l’àmbit matemàtic. Sense cap tipus de dubte el millor ha estat la part improvisada; quan hem acabat de fer la nostra obra individual hem fet entre tots un quadre conjunt, estampant a gates  cercles per tot un paper continu. Ha estat divertidíssim i un acte de creació fantàstic.

    

                               

A la setmana següent, continuarem treballant al senyor Mitsuo. Ací vos deixe el dossier que he elaborat per a que l’aula i que ja el tenen al seu abast a la biblioteca. 

Mitsuo miura i els xiquets from Jose María Díaz-Crespo Ramírez

¿QUIÉN TEME AL LOBO FEROZ?

A vegades les coses més senzilles i clàssiques són les que millor funcionen. Un conte clàssic i unes titelles poden fer gaudir a tota una classe; no cal recòrrer sempre a àlbums il·lustrats i contes contemporanis i els avantatges que presenten els clàssics són molts (no cal la imatge per a recolçar el conte, es poden fer variacions, els xiquets el poden contar...). En aquest cas els escollits han estat els tres porquets i, per damunt de tots, el llop ixe personatge universal que canalitza els terrors infantils i ajuda a què els xiquets s'enfronten a ells. Després de contar-ho per segona vegada els he deixat que el representen ells i la veritat que ha estat divertidíssim; he descobert que hi ha xiquets que tenen una vena teatral fantàstica. 

Com a complement del conte he aprofitat per a introduir el punxó (cal castigar el llop puntxant-li per voler menjar-se als xiquets). Sempre es bon moment per a treballar conceptes matemàtics bàsics (dins/fora) i habilitats manuals bàsiques; a més, hem visionat el curtmetratge que va realitzar Disney fa ja uns quants anys i amb els que els xiquets han cantat, rigut i cridat de por. 

 

¿Quién teme al lobo feroz?  

DILLUNS UNA POMA, DIMARTS UNA PERA...

L'elecció de L'eruga goluda com a uns dels primers contes de l'escola no ha estat casualitat. Pensant, pensant... en una forma diferent de veure a l'assemblea el dia de la setmana en el qual ens trobem, vaig adaptar el conte d'Eric Carle, nomenant els dies, imprimint, plastificant, retallant i posant velcro (aquestes rutines manipulatives tenen molt d'atractiu per als xiquets). El funcionament és molt senzill i no cal explicar-lo; només vos incloc els materials per a que els pugueu descarregar i una cançoneta de la Damaris que, quan tenim sort i funciona l'ordinador, la posem.

                                

ELS DIES DE LA SETMANA DE L'ERUGA GOLUDARU from Jose María Díaz-Crespo Ramírez

I a més ho treballem amb les fitxetes corresponents. És molt difícil que els xiquets entenguen realment quin el dia de la setmana al qual estem perquè encara no estan preparats per a fer-ho, però poquet a poquet... anirem fent i entenent-lo; i si és cantant i jugant amb aquesta rutina d'assemblea, millor que millor.  

                                               

A Juan Manuel li encanta... No sé a vosaltres.

CONTADORS DE CONTES

Estem aprofitant molt el conte de l'eruga goluda. Els xiquets ja es coneixen de memòria només amb 3 sessions la seua estructura i gran part del seu text; prova d'açò és el següent vídeo on Alejandro i Elvira pugnen, cadascú a la seua manera, per contar el conte al nostre incipient racó de la biblioteca. És molt interessant i divertit veure com al principi pugnen per contar el conte; una vegada que s'adonen que l'altre no va a callar, cadascú el conta a la seva manera. El final d'Elvira, així com la teatralització d'Alejandro són fantàstics. Fixeu-vos bé. No patiu si el veieu trencat... No és el libre que ens va regalar Anna pel seu aniversari sinó un atre vell.

Sempre és recomanable la lectura de contes i els seus beneficis configuren un llistat molt llarg. Recomane als pares, no només llegir contes als xiquets, sinó intentar que siguen sempre de qualitat, curts i adequats a la seva edat. L'excercici de fer que ells conten les històries, o que els canvien el final o els personatges o que els representen o que parlen d'ells contribueix a crear futurs lectors, àvids de llegir i de bona literatura. En aquestes edats (i en qualsevol) és difícil escollir les lectures perquè no poden llegir un text, però sí que l'intepreten, sí que l'observen, sí que imaginen, i sí que associen les imatges a una història que els pot agradar, els pot apassionar o els pot resultar indiferent; cada xiquet reacciona a un conte de forma única. 

                     

Al llarg de l'Educació Infantil us aniré donant pistes de bons llibres per als nens i nenes, però avui m'agradaria recomanar El álbum de Adela; des que el vaig descobrir fa uns mesos el tinc a meua biblioteca com un tresor i de tant en tant m'arrime a ell per a descobrir un nou detall que m'haguera passat per alt en una "lectura" anterior. No sé com abordar-lo en classe, perquè no és fàcil de contar per un adult; jo el qualifique com un conte de descobriment, on cal que siga el xiquet qui ho interprete i li done forma a totes les històries que amaga; això en un grup de 22 xiquetes és quasi una tasca impossible. Us recomane que el compreu i que em conteu; jo li he deixat a uns nebots meus i l'experiència ha estat molt gratificant (vos el podria deixar si m'el cuidareu inclús). Vos deixe un enllaç per què el conegueu i aneu fent boca. El creador és el francés Claude Ponti, conegut per les seves meravelloses il·lustracions i històries infantils ; aquesta obra seva l'ha reditat fa poc l'editorial Latadesal. Feu clic a la portada. 

                            

L'únic text que apareix a aquest enorme conte és aquesta fantàstica i breu introducció:

Adela es una niña que existe

realmente. Cuando nació, dejó

escapar un minúsculo grito y luego abrió los ojos…

Este libro es para ella. 

No em digueu que no vos pica la curiositat...

UNA ERUGA EN CLASSE

M'encisa el llibre que ens va regalar Anna pel seu aniversari. i als meus xiquets i xiquetes també. Ja l'hem contat 3 vegades i ja quasi se'l conèixen de memòria; tant és així que la nostra Andrea ha estat avui la conta-contes i ens l'ha narrat de forma meravellosament divertida. M'ha apassionat el fet que el comptara amb moltes de les meves paraules i els meus gestos. .

Hem fet a més un treball plàstic senzillet però amb el qual els xiquets s'han sentit molt orgullosos del seu resultat. L'eruga convertida en papallona en fulls de colors l'hem pintada mb ceres molles i hem realitzat a dins un modest mosaic. Ens ha servit per a introduir la barra de pegament com a eina de treball. 

     

Espere que gaudiu del conte tant com nosaltres ho hem fet. Vos deixe amb l'adaptació del relat d'Eric Carle. Està en llengua anglesa però veureu com els xiquets l'enten perfectament degut a l'estrucutra senzilla, curta i repetitiva del relat. 

A banda de tot açò hem aprofitat per a articular la rutina del dia de la setmana mitjançant la nostra erugueta goluda ... Però aixó ja vós ho contaré més endavant ...

Comencem a gaudir de la literatura infantil de qualitat.

BON DIA!

Com d'importants que són els primers moments del dia a l'aula! La rebuda dels xiquets, passar llista, escoltar als demés, respectar-los, dedicar un moment a donar-los protagonisme, a que parlen i ens coses allò que volen, allò que els ha passat, allò que necessiten, allp que els preocupa... Per a aquestos moments tenim una poesia de la Joana Raspall, que la interpretem amb moviment per a cadascun dels seus versos i una cançoneta de la Damaris Gilabert (què possem a l'ordinador quan tenim la sort que funciona). Ací els teniu per si voleu conèixer-los i repassar-los des de casa. 

Bon dia, dia!