miércoles, 30 de agosto de 2017

NIKI DE SAINT PHALLE FOR KIDS

Fa prou de temps una mare em va tirar en cara que a les sessions d'art mai havíem treballat a cap dona, que les xiquetes no tenien un model de referència. Doncs li vaig donar la raó i cercant molt vaig trobar a aquesta dona que va trencar molts tabús, autodidacta i genial que té obres divertidíssimes, acolorides i de molta profunditat psicològica i social. Niki, que mancava de formació artística reglada, es va inspirar en Gaudí, Dubuffet i Pollock per inventar, a la fi de la dècada de 1950, un món singular aliè a qualsevol tendència o moviment artístic. Tota la seua carrera queda sublimada per grans temes i mites, les nanes, l'abolició del masclisme, el feminisme més colorit, el tarot... que posteriorment va articular tota la seua obra.

Nosaltres hem fet Nanes de totes les grandàries i de moltes formes, hem disparat contra tot allò que no ens agrada, hem omplit grans espais amb tot tipus de material reciclat, hem dut de casa els nostres tresors per tal d'incrustar-los en una escultura de fang, hem fet panxes i pits amb grans quantitats de paper de seda i, per descomptat, hem fet en gran el poble del conte que va escriure Niki amb Laurent Condominas i que ens ha fascinat... MALO-MALO. 

Un treball meravellós i molt difícil de superar. 






 

Merci beaucup pour Niki i pour toujours! 


ANTONIO SAURA FOR KIDS

El treball artístic a l’aula és tal vegada un dels més gustosos i a l’hora, un dels que tracte de forma més rigorosa. I és que tantes vegades ens col·lapsem per l’aprenentatge de la llengua escrita i de les matemàtiques que un llenguatge tan important i bàsic en la formació de ciutadans sensibles i sabuts és el llenguatge plàstic, visual i artístic. És una cerca que sembla que no finalitze mai, la d’artistes contemporanis que inspiren als xiquets i connecten amb la sevu vessant artística. Una vegada que ja s’ha abastat clàssics com Miró o Klee, el descobriment amb aquesta promoció d’artistes no tan coneguts per al gran públic com Mitsuo Miura, Jasper Johns o Keith Haring, el treball amb Antonio Saura no ha pogut estar més profitós.


A primera vista, les obres més conegudes de Saura són obscures, negres i semblen terribles i agressives, difícils de treballar amb els xiquets de 4 anys... No obstant això, un estudi detallat  de la seua amplíssima obra ens ha permés gaudir dibuixant, pintant, picant, trencant, composant, observant, destruint, creant, agitant, estenent, empastrant... Començant per les lletres amb els icònics cercles o ulls quasi concèntrics fins a arribar als seus mosaics, passant per les cartes, per les seves pedres pintades, pels retrats deformats o el autorretrats i, és clar, dedicant-li moltes sessions a ixe Pinocho de Cristine Noöslinger que va il·lustrat de dalt a baix. Ha estat un treball de mig curs  on, als ambients de matí, han treballat de forma individual dibuixant i pintant, principalment amb aquarel·la, témpera o pintura de dits; després a la sessió setmanal de vesprada, la major part dels treballs han estat conjunts, bé per taules bé per tots els xiquets.

A l’hora de treballar, una norma clau, no es pretén imitar, sinó aprendre de l’artista per tal d’arribar més lluny en la nostra expressió artística. Un treball molt seriós, i molt divertit. Bravo xiquets!

Ací us deixe algunes fotos d’unes poquetes sessions i la presentació a partir de la qual vam treballar.




https://www.slideshare.net/JoseMaraDazCrespoRamrez/antonio-saura-para-nios




  









martes, 29 de agosto de 2017

TALLER DE MATEMÀTIQUES

Una de les coses que més orgullosos em fan sentir és el taller de matemàtiques amb pares que hem desenvolupat els dimecres de vesprada. Ha estat un complement perfecte a l'àmbient de matemàtiques desenvolupat a primeres hores del matí i ens ha permés avançar, mitjançant tot tipus de jocs lúdics però amb una finalitat didàctica, en tres àmbits fonamentals: la numeració i el càlcul, la geometria i lògica espacial i les qualitats dels objectes. He creat i adaptat una gran quantitat de materials, activitats i jocs però això no haguera estat possible sense la visita setmanal de 3 pares que en tandes de 10 a 15 minuts jugaven amb els xiquets. Gràcies també als pares que han aportat mitjançant regal d'aniversari, els materials que jo els anava indicant. 

Tot va bé quan es rep l'ajuda com cal i, a més, els xiquets responen, aprenen i gaudeixen amb allò que fan. I és que l'ordre dels nombres s'aprén millor amb el cinquet, les formes geomètriques composant un hexagon o amb el tangram, la suma contant en dos daus a un joc de taula, les qualitats dels objectes amb jocs amb els blocs lògics... 





Gràcies a tots. 

PROFESSIONS

El projecte de les professions no haguera estat tan fantàstic com al final va resultar sense l'ajuda dels pares, mares i iaios que van acudir a l'aula i ens van explicar les seves professions. Les cares d'orgull i de goig dels xiquets quan venia el seu familiar i tot allò que ens han aportat i ensenyat serà difícil d'oblidar. Disculpeu si em falta ací la foto d'algun pare, però he perdut unes quantes. Moltes gràcies a tots. 


Fina, la iaia de Pau, ens va ensenyar el seu meravellós ofici de florista amb plantetes de sa casa i altres que va collir al terme del poble. Ens va fer un ram preciós i a més ens va regalar flors per a tots. 


Gonzalo, educador social, ens va explicar de manera fantàstica el seu treball amb xiquets amb diversos tipus de discapacitats i ens va fer un regal genial; la base per fer una Nana com les que feia Niki de Saint Phalle. Mil gràcies!



La visita de Mónica també va ser profitosa i d'allò més didàctica. Química d'estudis i docent de professió, vam realitzar el blandiblú. Ens ho vam passar d'allò més bé. 



De la visita de Pedro, el pare de Pau, electricista industrial de professió, els xiquets jo crec que es van quedar amb el moment de penjar-se a l'arnés. Ens va dur fotos, guants especials, cascs i adhesius de la seua empresa.


Sónia, la mare d'Alejandro i de Juan Manuel ens va fer una classe de Pilates genial al gimnàs i els dos van estar súper orgullosos de sa mare pilatera. Ens va explicar a més en què consistia la seva feina i què era això de la columna vertebral. 


I Àngel, pare d'Àngel, ens va donar una classe magistral de policia; ens va ensenyar molts dels seus utensilis de feina, els xiquets li van fer moltíssimes preguntes, va posar unes quantes multes a un circuit que vam fer i, allò més important, ens va ajudar a entendre que hem de confiar en la policia i que no li hem de tindre por. 


Mil gràcies a tots.