VILAFAMÉS

Quin dia més especial hem passat a Vilafamés! 

                                 

Només arribar a hem esmorzat a la plaça de la font amb jaquetes nugades perquè feia prou fresqueta... Els moncofers i moncofines no estan acostumats a aquestos freds de muntanya. 

                                           

La pujada cap amunt ha estat intensa però divertida. Ens ha impressionat prou la pedra grossa que tots afirmaven que tenia forma de balena. 

Al meravellós museu Vicente Aguilera hem tingut l'honor de fer un taller de monotips primer utilitzant pintura a l'oli, aguarràs, acetatos i paper de gran qualitat. Espectacular el moment, el lloc, la concentració dels alumnes i el resultat final.  

Endintsant-nos després a les sales del museu hem gaudit d'obres d'artistes contemporanis com Miró, Saura o d'altres més desconeguts per al gran públic però que ens han aportat moltíssim. Les seves interpretacions de les obres, el respecte cap a elles i la curiositat cap a la interpretació de la voluntad de l'artista posaven els péls de punta.  

 

I ja per finalitzar la pujada al castell i la visualització de totes les parts que estem estudiant al projecte... les espitlleres, els merlets, els rastells, l'aljub. Només nosaltres hem trobat l'entrada secreta que duia fins l'interior de la torre de vigilància. 

De segur que aquesta nit dormen d'allò més bé. Un dia memorable, bombers

AL PARC ADAI

Què bé ens ho vam passar a l'excursió al Parc Adai de Maig. Vam patir un poc de calor però entre animalets, animadors, cavalls, paella, jocs, escalada i tirolina se'ns va fer curt fins i tot. Un gran dia. Vos enrecordeu xiquets? 

Què nerviosos estavem abans d'eixir! Tota una aventura.  

Allà vaig descobrir que els pares els van ficar un entrepà de grandària considerable per si ens havíem de quedar a dormir... 

Hi vam fer una gran quantitat d'activitats i tallers d'aproximació a la natura. 

 

El moment tirolina també va ser genial, sinó haguera estat per les dos avespes que varen picar a Alba i a Alejandro. Però el fang és màgic...

                    

De dinar paella "valenciana", pernil i iogurt. Prou decent. 

                         

I per acabar a escalar i a tocar la campana. Molt bé Josep! Aconseguit!

L'HORT DEL TIO JÚLIO

Aquest matí hem gaudit d'una experiència de coneixement del nostre entorn fantàstica. Ja que estem estudiant l'hort i que el de la nostra escola està un poc descuidat, el tio Júlio se'ns va oferir a visitar el seu. 

Àngel ja se'l coneixia de sobra, i ja me l'imagine corrent entre la terra, xafant els bassalets d'aigua i fang i buscant bitxets amb un tros de canya. Ell ens ha indicat el camí i després d'una llarga passejada per carrers i camins agrícoles hem arribat; allà ens esperava el tio amb la tia Maria, que ens ha ensenyat tot tipus de verdures, com carxofes, carlotes, bledes, tomaques, creïlles, alls-porros, carabassetes i els primers plantonets d'albergínies. 

                     

A més, el tio Julio no ha tingut cap tipus de problema en collir i regalar-nos una gran quantitat de verdures. Ací teniu a Alba alçant orgullosa un all-porro o a Vicente amb ixa flor de carabasseta tan bonica. 

 

Hem esmorzat d'allò més agust a l'ombra dels arbres de l'hort, però no ha estat l'únic que hem menjat.

A més a més, el tio ens ha dut orxata fresqueta i meló d'alger. Tot un luxe! Ni en una granja-escola ens haurien cuidat així. 

                            

Després hem anat donant volvetes per l'hort, respectant-lo i estudiant amb atenció els tarongers, les verdures, la terra, les flors (hi havia una filera de cales preciosa), la sèquia vella, el sistema de regadiu i els bitxets que indunden la terra. A més, el tio ens ha ensenyat l'eina tan original que té per a llevar brossa feta amb la roda d'una bicicleta.   

  

  

 

I ja per finalitzar hem plantat julivert i ens l'han dut a casa. No es pot demanar més. Els bombers, els paiasos i les papallones li donem les gràcies que facen falta i li estem preparant un detallet.

Visca el tio Júlio!!! Visca!!!