Fa prou de temps una mare em va tirar en cara que a les sessions d'art mai havíem treballat a cap dona, que les xiquetes no tenien un model de referència. Doncs li vaig donar la raó i cercant molt vaig trobar a aquesta dona que va trencar molts tabús, autodidacta i genial que té obres divertidíssimes, acolorides i de molta profunditat psicològica i social. Niki, que mancava de formació artística reglada, es va inspirar en Gaudí, Dubuffet i Pollock per inventar, a la fi de la dècada de 1950, un món singular aliè a qualsevol tendència o moviment artístic. Tota la seua carrera queda sublimada per grans temes i mites, les nanes, l'abolició del masclisme, el feminisme més colorit, el tarot... que posteriorment va articular tota la seua obra.
Nosaltres hem fet Nanes de totes les grandàries i de moltes formes, hem disparat contra tot allò que no ens agrada, hem omplit grans espais amb tot tipus de material reciclat, hem dut de casa els nostres tresors per tal d'incrustar-los en una escultura de fang, hem fet panxes i pits amb grans quantitats de paper de seda i, per descomptat, hem fet en gran el poble del conte que va escriure Niki amb Laurent Condominas i que ens ha fascinat... MALO-MALO. 
El treball artístic a l’aula és
tal vegada un dels més gustosos i a l’hora, un dels que tracte de forma més
rigorosa. I és que tantes vegades ens col·lapsem per l’aprenentatge de la
llengua escrita i de les matemàtiques que un llenguatge tan important i bàsic
en la formació de ciutadans sensibles i sabuts és el llenguatge plàstic, visual
i artístic. És una cerca que sembla que no finalitze mai, la d’artistes
contemporanis que inspiren als xiquets i connecten amb la sevu vessant
artística. Una vegada que ja s’ha abastat clàssics com Miró o Klee, el
descobriment amb aquesta promoció d’artistes no tan coneguts per al gran públic
com Mitsuo Miura, Jasper Johns o Keith Haring, el treball amb Antonio Saura no
ha pogut estar més profitós. 
A primera vista, les obres més
conegudes de Saura són obscures, negres i semblen terribles i agressives,
difícils de treballar amb els xiquets de 4 anys... No obstant això, un estudi detallat
de la seua amplíssima obra ens ha permés
gaudir dibuixant, pintant, picant, trencant, composant, observant, destruint,
creant, agitant, estenent, empastrant...
Començant per les lletres amb els icònics cercles o ulls quasi concèntrics fins
a arribar als seus mosaics, passant per les cartes, per les seves pedres
pintades, pels retrats deformats o el autorretrats i, és clar, dedicant-li
moltes sessions a ixe Pinocho de Cristine Noöslinger que va il·lustrat de dalt
a baix. Ha estat un treball de mig curs
on, als ambients de matí, han treballat de forma individual dibuixant i
pintant, principalment amb aquarel·la, témpera o pintura de dits; després a la
sessió setmanal de vesprada, la major part dels treballs han estat conjunts, bé
per taules bé per tots els xiquets.
A l’hora de treballar, una norma
clau, no es pretén imitar, sinó aprendre de l’artista per tal d’arribar més
lluny en la nostra expressió artística. Un treball molt seriós, i molt
divertit. Bravo xiquets!
Una de les coses que més orgullosos em fan sentir és el taller de matemàtiques amb pares que hem desenvolupat els dimecres de vesprada. Ha estat un complement perfecte a l'àmbient de matemàtiques desenvolupat a primeres hores del matí i ens ha permés avançar, mitjançant tot tipus de jocs lúdics però amb una finalitat didàctica, en tres àmbits fonamentals: la numeració i el càlcul, la geometria i lògica espacial i les qualitats dels objectes. He creat i adaptat una gran quantitat de materials, activitats i jocs però això no haguera estat possible sense la visita setmanal de 3 pares que en tandes de 10 a 15 minuts jugaven amb els xiquets. Gràcies també als pares que han aportat mitjançant regal d'aniversari, els materials que jo els anava indicant. 
Des d'aquest abandonat blog m'agradaria fer valdre el treball que fan les meves compananyes amb els xiquets de la meva aula per tal que les seves vivències educatives siguen el millor possibles. Raquel a anglés, Elena i Lidia de reforç, Cristina al taller de contes i Mónica al taller de psicomotricitat. A aquesta última avui li dedique aquesta entradeta amb unes fotos que parlen per si mateixes. Està aconseguint que siguen capaços de cooperar junts, d'aconseguir noves metes físiques i, tot açò, passant-s'ho d'allò més bé. 
Aquest any el taller de matemàtiques necessita més ajuda que mai i per poder arribar a més algunes mares van a col·laborar una vesprada a la setmana a l'aula. He fet 3 grups que s'aniran altertant i així no vos destorbaré tant; no cal dir que vos podeu afegir més mares... i pares fins i tot! De segur que passareu una bona estona i treurem profit didàctic. Gràcies a totes les voluntàries!
És important quan treballem l'art i l'educació plàstica, passar en algun moment de les 2 a les 3 dimensions, és a dir, de la pintura i a l'escultura. Els xiquets es fascinen quan el·laboren una xicoteta escultura que poden manipular i, a més, jugar amb ella. Per a fer-ho vam escollir la figura del gos de Haring, inspirat en els gossos que lladraven a totes hores en Harlem i que va reproduir en múltiples ocasions. 
