Mostrando entradas con la etiqueta Taller de contes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Taller de contes. Mostrar todas las entradas

lunes, 25 de abril de 2016

SIN RUMBO POR EL MUNDO


Fantàstic i genial conte el que hem treballat durant dues setmanes al nostre taller. Sin rumbo por el mundo, Catalina y el oso, la història de dos amics que van d'aventures pel món, imaginant, corrent, saltant, cantant, arrossegant-se, avançant... Aquesta obra ofereix per a treballar moltes possibilitats de jocs espacials i psicomotrius i a més, amaga molt més del que sembla al llarg de les seves pàgines; els diferents escenaris ofereixen una estranya continuïtat amb algun element repetit de l'anterior i l'hem gastat també per buscar-los i recordar la seqüència d'accions. 

A més, hem treballat i pintat amb aquarel·la, plastidecors i ceres molles diferents il·lustracions. Ara, ja han passat Catalina i el seu amic a la caixa dels contes especials i ara toca als xiquets que el representen a soles, que descobrisquen detalls de les seues pàgines que a mi se m'escapen. Això sí, la visita de l'ós els ha encantat.

                                 

Continuem donant vida als contes.

viernes, 15 de abril de 2016

COCORICO

Ja fa anys que a la fantàstica biblioteca del museu de la ciència de Barcelona em vaig fer amb aquest conte del pollet Cocorico, i ara ens l'ha regalat Andrea pel seu aniversari. Tal vegada el millor d'aquest conte no siga el treball al voltant de l'egoisme del pollet i les seves conseqüències, sinó el dolent de la història. Gato-Pelado és un personatge aterrador però accesible, creïble i sense cap tipus de pietat. 

El conte parla d'un pollet una mica golafre que és víctima de Gato-Pelado per no haver-li donat la meitat d'un bescuit que li havia promés. La millor part de la història és quan el dolent va arrimant-se a poc a poc a Mamà Gallina i al pollastre per tal de menjar-se'l; treballa molt la frase repetitiva, amb una rima fàcil però no apegalosa i dóna molt de si per a fer jocs de psicomotricitat, caretes, fitxes o representacions teatrals, tal com hem fet nosaltres.





Per últim vos deixe amb un vídeo de Cocorico que han fet a una escola en Galícia. Està en gallec però els xiquets ho han entés igual i, a més, ens inclou la cançó amb el seu estribillo: 
picotí, picotà, 
ay que rico Cocorico!
picotí, picotà, 
ay qué rico, rico está.


Això sí, no conteu aquest conte a la nit perquè els xiquets tindran malsons.

domingo, 21 de febrero de 2016

UN LLIBRE, HERVE TULLET

Crec que va ser Àngel qui ens va regalar pel seu aniversari un llibre que pot considerar-se màgic per diverses raons: Un libro. El seu autor, Hervé Tullet, va crear, a partir només d'uns poquets punts de tres colors bàsics, una història on els xiquets interactuen directament amb les pàgines que es van succeint amb ànsia per saber què passarà a continuació.

Nosaltres l'estem aprofitant a l'aula dels bombers per a fer múltiples activitats orientades a l'àmbit plàstic i lògic-matemàtic principalment. A cada taula posem una proposta d'aprenentatge que els xiquets realitzen durant 10 minuts i que tenen un resultat visible després d'una manipulació, una escriptura o una pintura; aquesta proposta està personalitzada en forma de targeta que tenen davant seu i que han d'intentar imitar amb un material concret. Les que de moment hem fet són les següents. 

1. Fem cercles grans: utilitzat retoladors treballem la grandària dels objectes. Anem amb compte de no foradar el full i es proposa gastar cartolina.


2. Fem línies verticals: posem un gomet al mig del full de cada color (blau, roig i groc) i els xiquets han de  col·locar gomets dalt i baix dels punts fins a formar una, dos o tres línies verticals. Més endavant els exigiré que posen la mateixa quantitat de gomet que apareix a la targeta.
  


3. Fem punts només a un costat: treballem l'orientació espacial amb aquest concepte geomètric fent punts amb llapissos de fusta (un material que els encanta perquè és de xiquets fadrins). 



4. Realitzem sèries: utilitzant ceres dures, molles o gomets que els xiquets agafem lliurement. De moment, nosaltres els donem la pauta inicial.

5. Fem línies corbes: damunt de cartolina negra i amb tapes de plàstic. Més endavant els nens i nenes hauran de fixar-se en el color i fer-ho com una sèrie. També poden crear línies corbes ascendents o descendents. Estem novament davant d'un treball de geometria i espai.


6. Intercalem lletres i cercles: per tal d'imitar la portada. Treballem ací els conceptes dalt, baix, entre, al mig, a més de la grafia de les lletres del títol del llibre.



Increïble les coses que es poden fer partint d'un punt.

lunes, 25 de enero de 2016

CHIVOS CHIVONES

Aquest conte enamora als xiquets per moltes raons: és senzill, repetitiu, amb dibuixos graciosos i amb un dolent que dóna realment por si el sabem contar bé. Los Chivos Chivones, de Olalla González i publicat per Kalandraka. Ens el va regalar Gerard pel seu aniversari i li donem les gràcies perquè ens ha fet passar dos vesprades molt divertides.

En la primera vam contar-lo i fer la fitxa adient per aprendre a dibuixar al chivo-chivon i en la segona vam representar l'obra pintant-los la cara i amb la nostra cabra del racó dels animals.

                   

Què artistes són! Vos deixe amb un vídeo del conte; la qualitat és reduïda però servirà perquè vos el puguen contar a vosaltres.

                   

miércoles, 13 de enero de 2016

EL PAÍS DELS CINC SENTITS

Anem a començar un centre d'interés (no m'atrevisc encara a denominar-lo projecte de treball) al voltant dels sentits. Abans de plantejar-lo vaig trobar aquest breu pero simpàtic conte d'Enric Labreula. Ja que està descatalogat m'he pres la llibertat de fer una presentació d'Slideshare perquè pugueu gaudir-lo i treballar-lo en casa. A classe l'hem imprés i plastificat per tal que puga estar sempre a l'abast dels xiquets al nostre racó de la biblioteca... 

jueves, 12 de noviembre de 2015

EL POLLO PEPE


Els xiquets de la meva classe, a poquet a poquet, van madurant dia a dia i d'ací a poquet els contes que ara els agraden deixaran d'interessar-les. Es per això que he aprofitat i he contat un llibre molt senzill i adequat per a 2 i 3 anys com és El Pollo Pepe. Curtet, amb desplegables i amb una història molt lineal i molt senzilla. 


Els ha agradat que l'hem contat 3 vegades, i després han començat a contar-lo ells, com Josep, que és un contacontes extraordinari. 


Va ser un regal de Valéria pel seu aniversari i li hem donat les gràcies, ja que, a més del conte, apareixia a la bossa un nino del pollastre. Ens hem rigut molt i després hem fet un modest treball manual amb un material nou per als xiquets: les plometes. Com podeu comprovar, anem afegint als treballs el nom perquè els xiquets es fixen en les lletres, en les possibles correspondències amb les del seu nom i  intenten copiar les grafies.


Vos deixe un vídeo amb una modesta animació perquè els xiquets vos conten la història. 

                     

No li doneu massa de menjar, que ja està prou gran Pepe!

miércoles, 4 de noviembre de 2015

FENT CAQUES...

L'activitat que hem fet avui al taller de contes sembla desagradable però ha estat d'allò més divertida i profitosa didàcticament. Ja que els xiquets es van quedar tan fascinats amb el conte de la caca ("La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap") hem aprofitat avui per a treballar el modelatge de formes bàsiques. 

Amb pasta de modelar hem practicat com fer diferents formes de caques per a desenvolupar la motricitat fina: esferes grans (caques de cavall), esferes menudes (caques de conill), xurrets (caques de gos) i cercles (caques de vaca). 



Ens hem embrutat un poquet però la sensació que han sentit els xiquets al manipular un material nou que després adoptava la forma que li volien crec que ha estat fantàstica.

miércoles, 28 de octubre de 2015

CACA

Uns dels àlbums il·lustrats de més èxit dels darrers anys ha estat sense cap tipus de dubte La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Tracta de forma molt encertada i original un tema tan atractiu com fastigós per als xiquets, que fa que es vulguen morir de pudor però que els desperta rialles només de dir la paraula CACA. 

A la classe l'hem llegit ja un parell de vegades, ja que en classe algú ens havia deixat dues caques i no sabíem de quin animal podia ser. Finalment hem arribat a la conclusió, després d'estudiar, tocar, olorar i descobrir les característiques de la caca (seca, dura, marró, rugosa i amb forma de xoriç) que hauria estat... d'un GOS! 


Vos deixe el vídeo amb el conte de la talpeta i el parell de fitxes on hem treballat el dibuix de les caques dels diferents animals. 






Ara quan els xiquets miren una caca al carrer, a veure si la miren amb els mateixos ulls. 

jueves, 15 de octubre de 2015

¿QUIÉN TEME AL LOBO FEROZ?

A vegades les coses més senzilles i clàssiques són les que millor funcionen. Un conte clàssic i unes titelles poden fer gaudir a tota una classe; no cal recòrrer sempre a àlbums il·lustrats i contes contemporanis i els avantatges que presenten els clàssics són molts (no cal la imatge per a recolçar el conte, es poden fer variacions, els xiquets el poden contar...). En aquest cas els escollits han estat els tres porquets i, per damunt de tots, el llop ixe personatge universal que canalitza els terrors infantils i ajuda a què els xiquets s'enfronten a ells. Després de contar-ho per segona vegada els he deixat que el representen ells i la veritat que ha estat divertidíssim; he descobert que hi ha xiquets que tenen una vena teatral fantàstica. 



Com a complement del conte he aprofitat per a introduir el punxó (cal castigar el llop puntxant-li per voler menjar-se als xiquets). Sempre es bon moment per a treballar conceptes matemàtics bàsics (dins/fora) i habilitats manuals bàsiques; a més, hem visionat el curtmetratge que va realitzar Disney fa ja uns quants anys i amb els que els xiquets han cantat, rigut i cridat de por. 

 

¿Quién teme al lobo feroz?  

sábado, 10 de octubre de 2015

DILLUNS UNA POMA, DIMARTS UNA PERA...

L'elecció de L'eruga goluda com a uns dels primers contes de l'escola no ha estat casualitat. Pensant, pensant... en una forma diferent de veure a l'assemblea el dia de la setmana en el qual ens trobem, vaig adaptar el conte d'Eric Carle, nomenant els dies, imprimint, plastificant, retallant i posant velcro (aquestes rutines manipulatives tenen molt d'atractiu per als xiquets). El funcionament és molt senzill i no cal explicar-lo; només vos incloc els materials per a que els pugueu descarregar i una cançoneta de la Damaris que, quan tenim sort i funciona l'ordinador, la posem.

                                


I a més ho treballem amb les fitxetes corresponents. És molt difícil que els xiquets entenguen realment quin el dia de la setmana al qual estem perquè encara no estan preparats per a fer-ho, però poquet a poquet... anirem fent i entenent-lo; i si és cantant i jugant amb aquesta rutina d'assemblea, millor que millor.  

                                               


A Juan Manuel li encanta... No sé a vosaltres.

viernes, 9 de octubre de 2015

CONTADORS DE CONTES

Estem aprofitant molt el conte de l'eruga goluda. Els xiquets ja es coneixen de memòria només amb 3 sessions la seua estructura i gran part del seu text; prova d'açò és el següent vídeo on Alejandro i Elvira pugnen, cadascú a la seua manera, per contar el conte al nostre incipient racó de la biblioteca. És molt interessant i divertit veure com al principi pugnen per contar el conte; una vegada que s'adonen que l'altre no va a callar, cadascú el conta a la seva manera. El final d'Elvira, així com la teatralització d'Alejandro són fantàstics. Fixeu-vos bé. No patiu si el veieu trencat... No és el libre que ens va regalar Anna pel seu aniversari sinó un atre vell.


Sempre és recomanable la lectura de contes i els seus beneficis configuren un llistat molt llarg. Recomane als pares, no només llegir contes als xiquets, sinó intentar que siguen sempre de qualitat, curts i adequats a la seva edat. L'excercici de fer que ells conten les històries, o que els canvien el final o els personatges o que els representen o que parlen d'ells contribueix a crear futurs lectors, àvids de llegir i de bona literatura. En aquestes edats (i en qualsevol) és difícil escollir les lectures perquè no poden llegir un text, però sí que l'intepreten, sí que l'observen, sí que imaginen, i sí que associen les imatges a una història que els pot agradar, els pot apassionar o els pot resultar indiferent; cada xiquet reacciona a un conte de forma única. 

                     

Al llarg de l'Educació Infantil us aniré donant pistes de bons llibres per als nens i nenes, però avui m'agradaria recomanar El álbum de Adela; des que el vaig descobrir fa uns mesos el tinc a meua biblioteca com un tresor i de tant en tant m'arrime a ell per a descobrir un nou detall que m'haguera passat per alt en una "lectura" anterior. No sé com abordar-lo en classe, perquè no és fàcil de contar per un adult; jo el qualifique com un conte de descobriment, on cal que siga el xiquet qui ho interprete i li done forma a totes les històries que amaga; això en un grup de 22 xiquetes és quasi una tasca impossible. Us recomane que el compreu i que em conteu; jo li he deixat a uns nebots meus i l'experiència ha estat molt gratificant (vos el podria deixar si m'el cuidareu inclús). Vos deixe un enllaç per què el conegueu i aneu fent boca. El creador és el francés Claude Ponti, conegut per les seves meravelloses il·lustracions i històries infantils ; aquesta obra seva l'ha reditat fa poc l'editorial Latadesal. Feu clic a la portada. 

                            

L'únic text que apareix a aquest enorme conte és aquesta fantàstica i breu introducció:

Adela es una niña que existe
realmente. Cuando nació, dejó
escapar un minúsculo grito y luego abrió los ojos…
Este libro es para ella. 

No em digueu que no vos pica la curiositat...

lunes, 5 de octubre de 2015

UNA ERUGA EN CLASSE

M'encisa el llibre que ens va regalar Anna pel seu aniversari. i als meus xiquets i xiquetes també. Ja l'hem contat 3 vegades i ja quasi se'l conèixen de memòria; tant és així que la nostra Andrea ha estat avui la conta-contes i ens l'ha narrat de forma meravellosament divertida. M'ha apassionat el fet que el comptara amb moltes de les meves paraules i els meus gestos. .



Hem fet a més un treball plàstic senzillet però amb el qual els xiquets s'han sentit molt orgullosos del seu resultat. L'eruga convertida en papallona en fulls de colors l'hem pintada mb ceres molles i hem realitzat a dins un modest mosaic. Ens ha servit per a introduir la barra de pegament com a eina de treball. 

     

Espere que gaudiu del conte tant com nosaltres ho hem fet. Vos deixe amb l'adaptació del relat d'Eric Carle. Està en llengua anglesa però veureu com els xiquets l'enten perfectament degut a l'estrucutra senzilla, curta i repetitiva del relat. 


A banda de tot açò hem aprofitat per a articular la rutina del dia de la setmana mitjançant la nostra erugueta goluda ... Però aixó ja vós ho contaré més endavant ...

Comencem a gaudir de la literatura infantil de qualitat.