Fa ja uns quants anys,
estant jo de pràctiques i amb un parell d'assignatures pendents, un xiquet de 3
anys em va preguntar de quin color havia de pintar el dibuix d'un plàtan;
quan li vaig respondre "groc" em va donar un bes i em va dir: "t'estime". Ixe moment em va canviar la vida; les llarguíssimes classes a la universitat de
pedagogia, psicologia, biologia i demés "gies", la majoria d'elles
impartides per professors sense passió per ensenyar-nos a estar davant d’una
aula, van cobrar sentit... El desig de ser mestre d'Educació
Infantil va passar d'intució a revelació mística.
Després de tantes hores amb tants alumnes, de tant ensenyar i de tant aprendre, i a les portes d’un nou cicle, la il·lusió es combina a parts iguals amb el respecte que donen els xiquets. El saber fer recopilat durant els últims anys, a base de treball, paciència, valors i alguna errada que altra, em sembla a vegades d’escassa utilitat... Quantes més coses es sap i es saben fer amb els infants, més em done compte de tot allò que em queda per saber, per esforçar-me, per ensenyarm per aprendre, per deixar fer i per viure. Mai s’ensenyen les lletres de la mateixa forma, ni els números, ni es desenvolupen les mateixos continguts ni les actituds són les mateixes, perquè no ni ha cap grup o classe igual perquè tampoc hi ha dos xiquets iguals; ni el mateix mestre és sempre igual, ni està del mateix humor, ni sempre té bona salut, ni sempre està inspirat.
Crec en la meua tasca, valore tots els dies la seva importància, la
responsabilitat de l'educació i opine que els docents hem evolucionat des d'uns
nobles transmissors de coneixements fins a uns professionals que hem
d'escoltar, ordenar, observar, avaluar, planificar, retallar, educar, plastificar, transmetre, ajudar, jugar, netejar, córrer, vigilar, ensenyar, aprendre, resoldre, despertar,
estimar, fer estimar, fer estimar-se... És per això que a vegades pense... I si
li haguera dit a Carlos que podia pintar el plàtan del color que vulguera? I si
haguera fet anar a buscar un plàtan entre els joguets? I si li haguera fet
pensar un temps abans de donar-li la resposta? I si haguérem estudiat els diferents colors pels
que pot passar ixa fruita? Mai ho sabré, però les coses sempre es poden fer
millor.
Ambs els plàtans i els
xiquets... mai es sap.
