LA PARADETA DE LA TARDOR

Ja duem unes quantes dies treballant la tardor a ple rendiment. Hem començat un modest projecte de treball amb els següents pilars conceptuals: els colors de la tardor, els seus fruits i les seues tradicions. A partir d'aquests conceptes estem articulant gran part de la vida de l'aula; no només estem fent fitxes al respecte. Els xiquets han aportat, mitjançant els pares, una gran quantitat de fruits carnosos i secs i a poc a poc anem treballant-los, obrint-los, estudiant-los, tastant-los, representant-los. Amb ells hem muntat la nostra paradeta amb castanyes, prunes, raïm, caquis, anous, ametles, avellanes, cacaus, carabasses... Els nens les han classificat, organitzat i retolat, com podeu veure. 

A més hem fet un mural com a fons tirant xurros de tempera i expandint-la amb esponges. Anna ens va ajudar i el resultat ha restat ideal per a penjar i recordar els nostres treballs. Per a finalitzar la decoració del nostre racó o paradeta de la tardor, vam anar a arreplegar fulles al pati de Primària.  

Aquest projecte es fa a moltes escoles i l'han dut a terme milers de mestres, però és tan bonic i ens dóna unes pautes de treball tan clares i tan motivadores, que és inevitable dur-ho a terme. I si no em creieu, mireu la cara de felicitat d'Erika. 

                                          

NOMBRES DE KEITH HARING

Els abecedaris i els nombres han d'estar penjats a les aules d'Educació Infantil; açò és quasi un mantra en la nostra professió que troba el seu sentit per tal que els xiquets tinguen contínua referència d'uns continguts que es treballen de forma tan intensa al llarg de 3 cursos. 

Buscant uns nombres atractius, he adaptat el fantàstic llibre 10, del desaparegut Keith Haring per als xiquets i les xiquetes de la meva aula. Els colors atractius, les figures senzilles, vistoses i en moviment han cridat l'atenció als xiquets i ja els tenim col·locats i els hem començat a utilitizar. 

10 NOMBRES, PER KEITH HARING from Jose María Díaz-Crespo Ramírez

Espere que us servisquen d'utilitat. A nosaltres, a més, ens servirà per a introduir a aquest artista tan fantàstic que tard o d'hora treballarem al taller d'art.

FENT CAQUES...

L'activitat que hem fet avui al taller de contes sembla desagradable però ha estat d'allò més divertida i profitosa didàcticament. Ja que els xiquets es van quedar tan fascinats amb el conte de la caca ("La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap") hem aprofitat avui per a treballar el modelatge de formes bàsiques. 

Amb pasta de modelar hem practicat com fer diferents formes de caques per a desenvolupar la motricitat fina: esferes grans (caques de cavall), esferes menudes (caques de conill), xurrets (caques de gos) i cercles (caques de vaca). 

Ens hem embrutat un poquet però la sensació que han sentit els xiquets al manipular un material nou que després adoptava la forma que li volien crec que ha estat fantàstica.

PEGANT

Alguns xiquets i xiquetes recordaven el nom del primer artista que hem treballat al taller d’art: Michuo, Mitura, Mitio Michio, Mutiro... Bé, a la seua manera els va agradar la primera obra de Mitsuo Miura, així que hem repetit. En aquesta sessió hem treballat aquest Sense títol i al qual els xiquets han vist coses com les següents: 

1. Una bomba. 

2. Un sol.

3. Un eriçó corrent. 

4. Unes punxes. 

5. Cercles de colors. 

Hem treballat el pegat de paper per primera vegada, en aquest cas, de regal amb goma d'enganxar de barra. Cadascú d'ells han fet la composició que ha volgut de forma lliure i voluntària. Hi ha alguns que hi han posat tots els trossos iguals, o d'altres que s'han deixat zones sense cobrir, o d'altres que han posat diversos papers un damunt dels altres. El resultat final el van ensenyar cadascú d'ells a la resta i tots els altres van aplaudir-lo. 

                                 

                                  

Molt bé artistes! 

EXPLOTEM

Els xiquets de 3 anys són tot potencialitat; amb ells es poden treballar una gran quantitat de coses sempre que estiguen al seu abast i que els supose un plaer i un repte. La gran majoria d'ells no saben agarrar un llapis, ni botonar-se la jaqueta, ni retallar, i és per això que cal treballar-ho de múltiples formes. Amb aquesta premissa, el desenvolupament d'habilitats manuals amb xiquets que acaben de començar la Infantil és tot un repte, a més d'un deure del mestre. 

Al llarg de la setmana estem dedicant dues o tres sessions a què els alumnes agafen força, forma i destressa a la musculatura de les mans i els dits i així s'augmente de forma considerable allò que es denomina motricitat fina. La plastilina i les diverses activitats de modelatge són bàsiques i motivadores per a ells; ara no només se'ls dona un tros, sinó que s'esforcen a fer boles, trossets (fideus), espirals (caragols), xurrets (serps) i altres formes bàsiques. Els punxons també són molt útils, ja que fan que el xiquet faça força per tal de foradar i que centre la seua atenció òcul-manual; les primeres activitats de picat a dins de zones àmplies (com per exemple cercles o dibuixos de llops dolents), han deixat pas a picar línies de punts rectes i contínues. 

           

Una altra activitat a la qual els xiquets els encanta és explotar plàstic protector de bambolles. Qui no pot prémer els dits per tal d'explotar les bambolles es buscava la forma de fer-ho, com estirar, prémer amb tota la mà, posar el paper a la taula... 

No hi ha qui es puga resistir a fer estallar aquest tros de plàstic...

                                     

SI VAS A L'HORT...

Avui hem anat a l'hort i mireu quins llauradors més afaenats. Hem llevat la brossa, hem vigilat les nostres carxofes i a més les hem regat amb la ruixadora. Ha estat el principi d'un bonic projecte del qual rebreu notícies prompte.

                           

Àngel ens ha contat que son tio té un hort i ens ha contat algunes de les verduretes que cull; Cèsar a més s'ha mostrat com un gran expert en remoure la terra i Alba en llevar brossa. Tots han participat en aquesta primera pressa de contacte amb la natura al nostre centre.

                         

Haurem de cantar això de... Ramonet, si vas a l'hort, porta figues...

CACA

Uns dels àlbums il·lustrats de més èxit dels darrers anys ha estat sense cap tipus de dubte La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, de Werner Holzwarth i Wolf Erlbruch. Tracta de forma molt encertada i original un tema tan atractiu com fastigós per als xiquets, que fa que es vulguen morir de pudor però que els desperta rialles només de dir la paraula CACA. 

A la classe l'hem llegit ja un parell de vegades, ja que en classe algú ens havia deixat dues caques i no sabíem de quin animal podia ser. Finalment hem arribat a la conclusió, després d'estudiar, tocar, olorar i descobrir les característiques de la caca (seca, dura, marró, rugosa i amb forma de xoriç) que hauria estat... d'un GOS! 

Vos deixe el vídeo amb el conte de la talpeta i el parell de fitxes on hem treballat el dibuix de les caques dels diferents animals. 

Ara quan els xiquets miren una caca al carrer, a veure si la miren amb els mateixos ulls.