miércoles, 18 de noviembre de 2015

RACÓ DE LA CUINA


Quasi un mes ens ha costat posar en funcionament un bon racó de cuina a l'aula dels bombers. 

El treball per racons no és només col·locar joguets a l'aula per a què els xiquets els agarren quan han acabat la seua tasca diària; és una manera d'organitzar els espais del grup classe delimitant-los i dotant-los dels materials necessaris per arealitzar activitats d'ensenyament-aprenentatge. En aquest cas el racó de cuina és de joc, però també estem fent de treball al taller de matemàtiques. 

Per a completar la cuina que teníem inicialment li hem fet un fons en forma de finestra i Maria, la nostra meravellosa mestra de pràctiques, ha fet una nevera i una rentadora, on els xiquets hauran de classificar i guardar diferents tipus de menjar. A més, s'ha enriquit comprant un escura plats, coberts i eines de joguets, un carret, draps... M'estan fent una quantitat de dinar que vaig a criar panxeta i tot!

 

A l'hora de l'organització s'han elaborat 6 medalles de racó. D'aquesta manera, només poden jugar al racó 6 xiquets o xiquets (els agrada el mateix a uns que a altres). La idea és que mitjançant una graella el mestre pugui controlar que tots els xiquets passen pel racó al llarg de la setmana.

              

M'agradaria demanar-vos que, si teniu algun davantall per a xiquets, el donareu a l'aula per tal de completar el nostre racó. Gràcies!

                             

El chef Alejandro vos ho agrairà moltíssim.

TORREM CARABASSES



Hauríeu d'haver vist aquest matí a Martin. Que orgullós i que pagat estava perquè la primera eixida que hem fet ha estat al "seu" forn. En el nostre treball de la tardor hem anat al forn de la tia Esperanceta a torrar la carabassa que ens va dur un xiquet l'aula i que la teníem a la nostra paradeta de la tardor. 


 

La fornera ha estat d'allò més amable i no ha volgut cobrar res pel favor de coure les carabasses i dos moniatos.

                        

Ja a la vesprada alguns xiquets han tastat la carabassa; alguns com Alejandro, Vicente o Alba s'han atrevit a tastar-la i allò que ha sobrat el mestre s'ho va a sopar amb un poquet de formatge de cabra trufat i una llesca de pa. I és que no estan les coses com per a tirar el menjar...  


domingo, 15 de noviembre de 2015

CACAUS, TARONJA I MANGRANA


Continuem treballant la tardor i estimulant les habilitats manuals que milloren allò que s'anomena desenvolupament motor fi; aquest apareix quan el xiquet ha adquirit la capacitat de controlar moviments, especialment de mans i braços. Ja sabeu que volem anar més enllà del simple treball de fitxes per a treballar-ho com a pas previ i complementari a la grafomotricitat (l'habilitat amb les llapiseres i els colors); per això dediquem un parell de sessions a la setmana a fer diferents tipus d'activitats que els permeta tindre un control més precís del seu cos. 

                                     

Aquesta setmana hem partit (i menjat) cacaus amb corfa, hem desgranat magranes i hem fet suc de taronja. A la primera els xiquets han hagut de fer una pinça amb els dits i dotar-la de la suficient força per a trencar el cacau; a la segona, han hagut de desgranar amb suavitat la magrana per tal de llevar els grans de la fruita; a la tercera han hagut de pressionar amb la palma de la mà i girar la monyica per tal que isquera el suc de les tarongetes que ens van dur Ona i Vicente José dels seus horts. 


Vos deixe també les fitxes amb les quals hem incidit en allò que hem fet.    

                                    


César i Asier han esmorzat i berenat d'allò més bé. A què sí, xics? 

viernes, 13 de noviembre de 2015

ANDORRA LA VELLA

Avui el moment creatiu al taller d'art ha estat individual i molt personal. En front d'aquesta obra del nostre artista favorit les interpretacions han estat d'allò més sorprenents: coets, foc, una cara, un bou, un arbre, un sol raro, una bomba... Ja que no coneixem el títol de l'obra, no calia desmentir-los i acceptar la interpretació de cada xiquet per tal que després la creació fóra un acte més personal encara.   

                       

Les pautes a seguir eren 3, la qual cosa era en sí complicada per als nens d'aquesta edat: el fons de fora de la figura vam pintar-lo amb una cera dura tombada; per damunt vam pegar serpentina que ells mateixos van tallar amb les seues mans; per acabar vam pintar amb el dit l'interior de la figura. 

                           

Uns dels que més van gaudir de la sessió va ser Pau, que va nomenar la seua obra Andorra la vella, i la va omplir de ponts, i de carreteres, i de camins verds i de tots els colors. Mai ho haguera dit.


Pau està trobant la seva ànima d'artista...

jueves, 12 de noviembre de 2015

EL POLLO PEPE


Els xiquets de la meva classe, a poquet a poquet, van madurant dia a dia i d'ací a poquet els contes que ara els agraden deixaran d'interessar-les. Es per això que he aprofitat i he contat un llibre molt senzill i adequat per a 2 i 3 anys com és El Pollo Pepe. Curtet, amb desplegables i amb una història molt lineal i molt senzilla. 


Els ha agradat que l'hem contat 3 vegades, i després han començat a contar-lo ells, com Josep, que és un contacontes extraordinari. 


Va ser un regal de Valéria pel seu aniversari i li hem donat les gràcies, ja que, a més del conte, apareixia a la bossa un nino del pollastre. Ens hem rigut molt i després hem fet un modest treball manual amb un material nou per als xiquets: les plometes. Com podeu comprovar, anem afegint als treballs el nom perquè els xiquets es fixen en les lletres, en les possibles correspondències amb les del seu nom i  intenten copiar les grafies.


Vos deixe un vídeo amb una modesta animació perquè els xiquets vos conten la història. 

                     

No li doneu massa de menjar, que ja està prou gran Pepe!

miércoles, 11 de noviembre de 2015

AMUNT I AVALL MITSUO!


Els gargots són meravellosos. Davant la impossibilitat de la majoria dels meus de representar encara símbols com lletres o nombres que necessiten de precisió i memòria per a recordar el moviment óculo-manual i, a més, recordar el seu significat i tot allò que implica, sorgeixen els gargots; d'aquesta manera el gargot es converteix en una mostra del moment evolutiu del xiquet i en un mode d'afirmació personal (no sé encara fer-ho bé, però ho intente i heu de valorar el meu esforç per tal que puga avançar).  

Aquest moment evolutiu al qual es troben els nens i les nenes de la meva aula em va semblar el més adequat per a treballar aquest quadre de Mitsuo Miura. El plantejament era senzill: fer gargots pujant i baixant amb ceres molles per a després pintar amb rodet pintura de tempera prou aiguada. A més, volia que el treball fóra grupal i que tots contribuïren per taules a crear una obra conjunta de la qual s'havien de sentir tots orgullosos i respectar les aportacions dels demés.    



Va ser una sessió a la qual els xiquets van gaudir molt i van estar més de 30 minutos treballant i creant. Aquestes sessions on els xiquets no imiten, sinó que creen de forma lliura amb unes poques pautes bàsiques són de les que més gaudixen. 


Per a veure el resultat final haureu de visitar el nostre passadís. Esteu convidats! 

martes, 10 de noviembre de 2015

LA CASTANYERA...

Quan ve el temps de menjar castanyes... Apareix per les places de les ciutats la castanyera i els xiquets i xiquetes de la meva classe estan d'allò més ilusionats amb la seva propera visita.  Per a rebre-la ja li tenim preparada la paradeta i el ball. 

Vos deixe a continuació el seu conte i la seva cançó, de la qual hem fet fitxa i un joc on hi havia un gengant del castanyer que diu això de... A VEURE QUI GUANYA, EL GEGANT O LA CASTANYA! 



Si voleu conèixer la coreografia de la cançó se l'haureu de demanar als xiquets.