HORARI 3 ANYS

Després de moltes variacions i una vegada que hem ajustat (quasi) en l'àmbit intern els reforços vos presente l'horari de la nostra aula per al que queda de curs. 

En ell podeu veure com es desenvolupen els quatre pilars fonamentals de l'aula, amb alguns enllaços cap a entradetes del blog que parlen d'ells: 

1. Els hàbits i les rutines: 

http://laclassedexema.blogspot.com.es/search/label/Rutines.

3. Els racons de joc:

http://laclassedexema.blogspot.com.es/search/label/Racons.

4. Els tallers: 

http://laclassedexema.blogspot.com.es/search/label/Tallers. 

5. Els projectes de treball (que encara són incipients): 

http://laclassedexema.blogspot.com.es/search/label/Projectes.  

A més, m'agradaria que vos fixàreu en la sessió del dimecres a la vesprada. En el Taller de psicomotricitat (Educació Física) seria adequat que dugueren roba còmoda i calçat adecuat per a córrer, saltar i arrossegar-se per terra tot el que faça falta. 

A més, recordeu que per al divendres, en el Taller dart i educació plàstica i visual, seria adequat que dugueren bateta, ja que a vegades es produeixen "accidents" plàstics. 

De totes maneres, cal dir que aquest horari és prou flexible per a adequar-se a les necessitats dels xiquets o a activitats imprevistes que sorgisquen al llarg de la setmana. Amb els xiquets mai es sap...

EL PAÍS DELS CINC SENTITS

Anem a començar un centre d'interés (no m'atrevisc encara a denominar-lo projecte de treball) al voltant dels sentits. Abans de plantejar-lo vaig trobar aquest breu pero simpàtic conte d'Enric Labreula. Ja que està descatalogat m'he pres la llibertat de fer una presentació d'Slideshare perquè pugueu gaudir-lo i treballar-lo en casa. A classe l'hem imprés i plastificat per tal que puga estar sempre a l'abast dels xiquets al nostre racó de la biblioteca... 

El país dels cinc sentits from Jose María Díaz-Crespo Ramírez

A veure si vos agrada...

COPIEM EL NOM I BUSQUEM I ENCAIXEM LLETRES

Ahir vam començar la primera sessió del taller de lletres a la classe dels bombers. El funcionament de la sessió va ser igual que el taller de matemàtiques: quatre grups, cadascun amb una tasca que té una durada aproximada de 10 minuts i que van girant. Dues taules van jugar a soles i les altres dos van comptar amb l'ajuda de Maria i la meua per tal de treballar aspectes de la llengua escrita. 

Primer, els vaig presentar un material nou, unes lletres de plàstic que s'encaixen fàcilment en unes plaques on apareix la direccionalitat correcta. Vam veure quines lletres té el seu nom, vam buscar-les, encaixar-les i utilitzar-les com a marcador per tal de fer-les de forma gran en un full. A les següents sessions anirem afegint lletres que no tenen al seu nom i complicant el joc. 

     

Maria va treballar amb ells de forma més individualitzada el seu nom, observant-lo amb atenció, descomponent-lo, marcant oralment el so de cadascuna de les vocals o consonats i copiant-lo amb un model davant. Cada vegada ho fan millor quan el tenen davant i també quan no; apoquet a poquet van recordant les lletres, la seva forma i el seu ordre. Important i bàsic respectar la producció que fan de forma lliure i exigir un poc més que observen el model quan el tenen davant i han de copiar-lo.   

                

Continuarem escrivint...

CERCLES, I CERCLES I MÉS CERCLES

No m'he resistit a una sessió afegida per a treballar l'obra de Mitsuo Miura. Aquesta vegada volia donar-los una ferramenta pràctica per a dibuixar cercles  i vaig pensar en els rollets del zel. La pauta era senzilla; realitzar tots els cercles que ells consideraren oportú, pintar-los amb ceres o retoladors amb llibertat i després, anar apegant-los en un cartó per tal de crear una obra conjunta inspirada en l'original de l'artista. 

                                  

El resultat és senzill però inspirat: cadascun d'ells va fer la seua aportació per tal de crear una obra més gran i fruit de la col·laboració de tots i totes. Una vegada més posem a la seua disposició un recurs senzill per tal de fer cercles els més perfectes possibles; quan ho aconsegueixen, ells mateixos se sorprenen. Curiosament, si al principi no veien a l'obra original cap cosa més que colors, finestres amb cercles, quan la van imitar el camp imaginatiu es va tornar més ample; els cercles eren malabars, neu, rodes de cotxe, caques, ulls... D'aquesta manera es confirma que el treball plàstic permet, no només que els xiquets i xiquetes adquirisquen habilitats plàstiques relacionades amb les mans, sinó tambè les relacionades amb la interpretació artística del món que els envolta.

                        

Genials!

CAMINA MARIA, CAMINA I VRÀS

Un dia abans d'anar-nos de vacances els vaig ensenyar aquesta nadala tradicional alcoiana. És una nadala per demanar aguinaldo (estrenar-se diuen a Moncofa) molt divertida, amb una lletra original i molt nostra. De seguida se la van aprendre, tant la lletra com la coreografia i vam anar per altres classes d'Educació Infantil i de Primària. Vos deixe a continuació dos versions de la nadala i la fitxa que vam realitzar.  

Ara falta saber si els xiquets es recorden encara de la cançó... 

FESTETA DE NADAL

Mireu que bé que ens ho vam passar l'últim dia de classe abans de les vacances. De matí va vindre el Pare Noel i ens va donar una nineta a tots i a totes, i vam tornar a cantar la nadala del festival i gaudir amb les dels companys. 

 

De vesprada vam rebre al patge reial, li vam donar les cartes i després ens vam acomiadar de tots fins al curs següent.    

Ha estat un primer trimestre apassionant, ple de feina, d'aprenentatges i de moments meravellosos. S'han guanyat unes bones vacances per començar el 7 de gener amb moltes ganes. 

Bon Nadal bombers!

FELICITATS GERARD

Gerard ja té 3 anys, que no són pocs i li vam fer una festa en condicions. És un xiquet molt especial i tots el volem moltíssim. 

Hi ha algunes vesprades que es queda adormit a la taula i aleshores m'entren ganes d'acaronar-lo i sentir-lo respirar; en eixe moment tots els seus companys el respecten molt i no parlen alt fins que no desperta i ens mira desconcertat i amb ganes de dormir una mica més. Ens encanta quan ens conta tot allò que l'apassiona (el seu cavall Vasco, els conills del seu iaio, Xilxes, els bous, els seus pares...), quan es posa a imitar-me enfadant-se amb els altres i m'encisa quan m'agarra de la cama i em diu "te quiero mucho Xema" amb eixa veu tan profunda i innocent. És un gran xiquet, tant que ens va dur una torta de merengue boníssima i ens va regalar un llibre espectacular que ja el treballarem al taller de contes. 

                      

Per molts anys campió!