AROMES I OLORS

Anem ampliant el coneixement dels sentits i ara és el torn de l'olfacte. Al nostre raconet hem col·locat quatre espècies d'olor fort (comí, orenga, clau i anís), que vam presentar a tot el grup però que després els xiquets estan barrejant i experimentant amb ellas (mirant amb lupa) quan treballem per racons (una primera aproximació al treball per ambients d'aprenentatge què perseguim). A més, hem afegit ulleres de llarga vista, calidoscopis i ulls de mosca; amb aquestes últimes treballem la coordinació òcul-manual ja que a alguns d'ells no els resulta fàcil tancar l'ull correcte per tal de poder mirar pels aparells. 

Tota la setmana, degut a la barreja d'herbes aromàtiques, la classe fa un olor que hem recorda a les paradetes d'espècies de mercats tan màgics com el de Chiclana o Estambul.

JUGUEM A COMPTAR

Fixeu-vos en aquest senzill joc per a treballar l'associació de nombre a la seva quantitat. Ja el duem fent unes quantes sessions al nostre taller de matemàtiques i els resultats estan sent molt bons.

Tenim dues cares al cartons que vos adjunte; vam començar jugant a la cara dels punts; els xiquets tiren el dau i han de col·locar una xapa a la casella corresponent fins que tinguen tot el cartó complet (els nombres cinc i sis estan tapats amb un gomet i simbolitzen el valor zero). En el cas que els toque al seu torn un nombre que ja tinguen, passen torn. A l'última sessió vam gastar la cara del cartó amb la grafia i la gran majoria d'ells van identificar fins al 4 (i qui no se'l sabia el va fer per eliminació). Poc a poc augmentarem la quantitat a comptar.

 

Tinc comprovat que aquestos jocs servixen més als xiquets per a conformar algunes de les estructures mentals matemàtiques que moltes de les fitxes; es per això que no vaig demanar el quadern de numeració i calcul de l'editorial Onda-Casals. A jugar!

TRES BANDERES

Tres banderes és una pintura de 1958 de Jasper Johns, composta per tres llenços de diferents tamanys pintats amb cera calenta i superposats un damunt d'altre. Ja que no podem anar al museu Whitney d'art americà en Nova York, l'hem fet a la nostra aula dels bombers; el divendres vam fer una composició en grups de tres. Ho vam pintar amb cera i vam ficar  gomets a les estrelles de la bandera americana; va haver-hi xiquets que van alternar els colors, altres que la van copiar i altres que la van pintar lliurement. 

El més interessant va ser el moment de la composició en grup; els xiquets tenien primer que ordenar-los i superposar-los, de més gran a més xicotet, discutint entre ells i pegant-los imitant l'obra original. El resultat em sembla senzill però efectiu; ja per finalitzar vam mirar a l'ordinador diferents tipus de banderes (a molts d'ells li va agradar el solet dels argentins). 

La setmana següent a veure si fem dues obres més. Us deixe el model que van gastar i que vaig ampliar i reduir a la fotocopiadora.

EL CLUB DELS VALENTS

L'altre dia en classe tots els xiquets, un per un, amb la mà en el cor, van fer un jurament per tal d'entrar en un nou club, el club dels valents. Les normes del club les van posar els xiquets a soles: 

1. No peguem puntades de peu. 

2. No espentem. 

3. No mosseguem. 

4. No peguem.

5. No ens barallem.

6. No cridem.

7. No pessiguem. 

8. No ens banyem.

9. No molestem.

10. No ens sentem malament.

Em va semblar increïble que ells mateixos detectaren les normes de l'aula que calia reforçar i complir. Evidentment, si un d'ells no compliex les normes s'haurà d'anar fora del club; es tracta de fomentar de forma positiva de forma constant tot allò positiu i intentar que siguen ells qui vigilen el compliment de les normes de convivència de l'aula. A l'hora de seleccionar una imatge que representara la valentia a Puri se li va ocórrer la genial idea de la patrulla canina; als xiquets els encanta i representen el valor i la satisfacció del treball ben fet.

                                     

Anem a veure què tal funciona. De moment estan molt emocionats amb el fet de pertànyer al club.

LA FONT DEL GAT

Fa uns mesos de visita a Barcelona vaig descobrir en Montjuïc la font del gat i el dilluns em va vindre al cap aquesta fonteta quan van treballar al taller de música aquesta conegudíssima cançó infantil catalana. Per a presentar-la Maria va utilitzar aquesta versió del canal de youtube músicalavaca; a mi em recorda a una mare cantant, sense cap tipus de música de fons, una cançoneta tradicional al seu nadó. 

Després em vaig inventar el següent joc, que va resultar divertidíssim i molt tendre. Vaig dividir la classe en soldats (xics) i Marietes (xiques), cadascú pintat de forma característica. Cada bloc havia de cantar una estrofa de la cançó i a continuació, caçar un nòvio o nòvia amb un aro, de forma alterna. Així, a poquet a poquet vam anar fent parelles de nòvios i finalment ens van donar un beset fantàstic. 

 

Maria, els xiquets i jo vam passar una estoneta plena de tendressa i amb un sonriure als llavis.

TAPONS

Estimats pares i estimades mares: 

Per a demà dimecres vos solicite que, si teniu per casa tapons grocs, rojos i blaus els dugueu a classe. Si no teniu no passa res, no patiu. Els necessitem per a fer una activitat. Disculpeu que no anuncie les coses amb molta antelació però les idees van i venen al meu cap perquè a vegades allò que pensaven que als xiquets no els anava a interessar molt els emociona; i són ixos moments els que cal aprofitar.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties.

Xema. 

FELICITATS ANDREA

De tant en tant Andrea sospira llargament i jo em calfe el cap... Per què ho farà? En què pensarà? Estarà enamorada? Què la preocuparà? Però després la repte a aprendre una cosa nova o a demostrar-me que la sap, o que la sap cantar o contar i torna amb nosaltres, desperta, àvida de coneixements i amb una gràcia d'eixes que no es poden aprendre perquè naixen amb la persona. Necessita que l'escolten i que li donen afecte i que la vullguen i no només el seu mestre la vol, sinó tota la classe dels bombers.            

El dia del seu aniversari va coincidir amb el de Carnesoltes, però això no era excusa per què no li ferem la festa corresponent, amb corona, besets i una coca mal feta - boba- Danone - o com vulgueu dir-li - espectacularment tendra i sabrosa. Per molts anys Andrea!
 

I que faces molts més amb nosaltres al costat!