Abans d'anar-nos de Pasqua vam celebrar un súper aniversari quíntuple amb súper-regal inclòs i súper-esmorzar d'uns súper-xiquets.
Primer va vindre el de César, un xiquet genial a qui no l'espanten els reptes nous ni les tasques difícils, sensible, generós i amb un cor que és com un diamant en brut, que un dia brillarà amb el seu esplendor.
Després va ser l'aniversari d'Elvira, una explosió d'emocions afectuosa i passional, que sap allò que li agrada i allò que no. No té problemes en compartir ni en abraçar ni en reconéixer que s'ha equivocat. El seu moment favorit; els d'art; sempre té suggeriments i idees per aportar i sempre l'escolte amb atenció, no només jo, sinó també els companys. Té molt de talent i ja comença a eixir.
Alba, primeta i esvelta, que estudia amb intensitat per arribar a ser moncofera algun dia, té una mirada inquieta i dolça, sempre atenta a tot allò que li envolta i a fer les tasques del dia a dia el millor possible. M'encisa la precisió amb la qual fa les coses i, a l'igual que Elvira, destaca en percepció i producció artística i en captar amb facilitar els reptes que li propose.
Erika, silenciosa i pensativa, organitzada i amb un cor enorme, ple de bondat i d'innocència. Els seus moments favorits són els abraçades que li donem sempre que la veiem amb tristor i quan li done unes aquarel·les o un poquet de tempera o de pintura de dits. Una altra artista latent.
I per últim, Ismael, discret i un xiquet amb majúscules treballador, intel·ligent, modest i, en definitiva, bona gent, amic dels seus amics i que mai té una paraula més alta que una altra per a ningú. Una altra joia, al igual que tots.
A més de fer-nos un súper regal, una taula de llum de la que treurem moltíssim de profit didàctic i un esmorzar pasqüero genial amb mona inclosa.
Vos mereixeu el millor xics i xiques!
