ANDORRA LA VELLA

Avui el moment creatiu al taller d'art ha estat individual i molt personal. En front d'aquesta obra del nostre artista favorit les interpretacions han estat d'allò més sorprenents: coets, foc, una cara, un bou, un arbre, un sol raro, una bomba... Ja que no coneixem el títol de l'obra, no calia desmentir-los i acceptar la interpretació de cada xiquet per tal que després la creació fóra un acte més personal encara.   

                       

Les pautes a seguir eren 3, la qual cosa era en sí complicada per als nens d'aquesta edat: el fons de fora de la figura vam pintar-lo amb una cera dura tombada; per damunt vam pegar serpentina que ells mateixos van tallar amb les seues mans; per acabar vam pintar amb el dit l'interior de la figura. 

                           

Uns dels que més van gaudir de la sessió va ser Pau, que va nomenar la seua obra Andorra la vella, i la va omplir de ponts, i de carreteres, i de camins verds i de tots els colors. Mai ho haguera dit.

Pau està trobant la seva ànima d'artista...

EL POLLO PEPE

Els xiquets de la meva classe, a poquet a poquet, van madurant dia a dia i d'ací a poquet els contes que ara els agraden deixaran d'interessar-les. Es per això que he aprofitat i he contat un llibre molt senzill i adequat per a 2 i 3 anys com és El Pollo Pepe. Curtet, amb desplegables i amb una història molt lineal i molt senzilla. 

Els ha agradat que l'hem contat 3 vegades, i després han començat a contar-lo ells, com Josep, que és un contacontes extraordinari. 

Va ser un regal de Valéria pel seu aniversari i li hem donat les gràcies, ja que, a més del conte, apareixia a la bossa un nino del pollastre. Ens hem rigut molt i després hem fet un modest treball manual amb un material nou per als xiquets: les plometes. Com podeu comprovar, anem afegint als treballs el nom perquè els xiquets es fixen en les lletres, en les possibles correspondències amb les del seu nom i  intenten copiar les grafies.

Vos deixe un vídeo amb una modesta animació perquè els xiquets vos conten la història. 

                     

No li doneu massa de menjar, que ja està prou gran Pepe!

AMUNT I AVALL MITSUO!

Els gargots són meravellosos. Davant la impossibilitat de la majoria dels meus de representar encara símbols com lletres o nombres que necessiten de precisió i memòria per a recordar el moviment óculo-manual i, a més, recordar el seu significat i tot allò que implica, sorgeixen els gargots; d'aquesta manera el gargot es converteix en una mostra del moment evolutiu del xiquet i en un mode d'afirmació personal (no sé encara fer-ho bé, però ho intente i heu de valorar el meu esforç per tal que puga avançar).  

Aquest moment evolutiu al qual es troben els nens i les nenes de la meva aula em va semblar el més adequat per a treballar aquest quadre de Mitsuo Miura. El plantejament era senzill: fer gargots pujant i baixant amb ceres molles per a després pintar amb rodet pintura de tempera prou aiguada. A més, volia que el treball fóra grupal i que tots contribuïren per taules a crear una obra conjunta de la qual s'havien de sentir tots orgullosos i respectar les aportacions dels demés.    

Va ser una sessió a la qual els xiquets van gaudir molt i van estar més de 30 minutos treballant i creant. Aquestes sessions on els xiquets no imiten, sinó que creen de forma lliura amb unes poques pautes bàsiques són de les que més gaudixen. 

Per a veure el resultat final haureu de visitar el nostre passadís. Esteu convidats! 

LA CASTANYERA...

Quan ve el temps de menjar castanyes... Apareix per les places de les ciutats la castanyera i els xiquets i xiquetes de la meva classe estan d'allò més ilusionats amb la seva propera visita.  Per a rebre-la ja li tenim preparada la paradeta i el ball. 

Vos deixe a continuació el seu conte i la seva cançó, de la qual hem fet fitxa i un joc on hi havia un gengant del castanyer que diu això de... A VEURE QUI GUANYA, EL GEGANT O LA CASTANYA! 

Si voleu conèixer la coreografia de la cançó se l'haureu de demanar als xiquets.

LA PARADETA DE LA TARDOR

Ja duem unes quantes dies treballant la tardor a ple rendiment. Hem començat un modest projecte de treball amb els següents pilars conceptuals: els colors de la tardor, els seus fruits i les seues tradicions. A partir d'aquests conceptes estem articulant gran part de la vida de l'aula; no només estem fent fitxes al respecte. Els xiquets han aportat, mitjançant els pares, una gran quantitat de fruits carnosos i secs i a poc a poc anem treballant-los, obrint-los, estudiant-los, tastant-los, representant-los. Amb ells hem muntat la nostra paradeta amb castanyes, prunes, raïm, caquis, anous, ametles, avellanes, cacaus, carabasses... Els nens les han classificat, organitzat i retolat, com podeu veure. 

A més hem fet un mural com a fons tirant xurros de tempera i expandint-la amb esponges. Anna ens va ajudar i el resultat ha restat ideal per a penjar i recordar els nostres treballs. Per a finalitzar la decoració del nostre racó o paradeta de la tardor, vam anar a arreplegar fulles al pati de Primària.  

Aquest projecte es fa a moltes escoles i l'han dut a terme milers de mestres, però és tan bonic i ens dóna unes pautes de treball tan clares i tan motivadores, que és inevitable dur-ho a terme. I si no em creieu, mireu la cara de felicitat d'Erika. 

                                          

NOMBRES DE KEITH HARING

Els abecedaris i els nombres han d'estar penjats a les aules d'Educació Infantil; açò és quasi un mantra en la nostra professió que troba el seu sentit per tal que els xiquets tinguen contínua referència d'uns continguts que es treballen de forma tan intensa al llarg de 3 cursos. 

Buscant uns nombres atractius, he adaptat el fantàstic llibre 10, del desaparegut Keith Haring per als xiquets i les xiquetes de la meva aula. Els colors atractius, les figures senzilles, vistoses i en moviment han cridat l'atenció als xiquets i ja els tenim col·locats i els hem començat a utilitizar. 

10 NOMBRES, PER KEITH HARING from Jose María Díaz-Crespo Ramírez

Espere que us servisquen d'utilitat. A nosaltres, a més, ens servirà per a introduir a aquest artista tan fantàstic que tard o d'hora treballarem al taller d'art.

FENT CAQUES...

L'activitat que hem fet avui al taller de contes sembla desagradable però ha estat d'allò més divertida i profitosa didàcticament. Ja que els xiquets es van quedar tan fascinats amb el conte de la caca ("La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap") hem aprofitat avui per a treballar el modelatge de formes bàsiques. 

Amb pasta de modelar hem practicat com fer diferents formes de caques per a desenvolupar la motricitat fina: esferes grans (caques de cavall), esferes menudes (caques de conill), xurrets (caques de gos) i cercles (caques de vaca). 

Ens hem embrutat un poquet però la sensació que han sentit els xiquets al manipular un material nou que després adoptava la forma que li volien crec que ha estat fantàstica.