EL CLUB DELS VALENTS

L'altre dia en classe tots els xiquets, un per un, amb la mà en el cor, van fer un jurament per tal d'entrar en un nou club, el club dels valents. Les normes del club les van posar els xiquets a soles: 

1. No peguem puntades de peu. 

2. No espentem. 

3. No mosseguem. 

4. No peguem.

5. No ens barallem.

6. No cridem.

7. No pessiguem. 

8. No ens banyem.

9. No molestem.

10. No ens sentem malament.

Em va semblar increïble que ells mateixos detectaren les normes de l'aula que calia reforçar i complir. Evidentment, si un d'ells no compliex les normes s'haurà d'anar fora del club; es tracta de fomentar de forma positiva de forma constant tot allò positiu i intentar que siguen ells qui vigilen el compliment de les normes de convivència de l'aula. A l'hora de seleccionar una imatge que representara la valentia a Puri se li va ocórrer la genial idea de la patrulla canina; als xiquets els encanta i representen el valor i la satisfacció del treball ben fet.

                                     

Anem a veure què tal funciona. De moment estan molt emocionats amb el fet de pertànyer al club.

LA FONT DEL GAT

Fa uns mesos de visita a Barcelona vaig descobrir en Montjuïc la font del gat i el dilluns em va vindre al cap aquesta fonteta quan van treballar al taller de música aquesta conegudíssima cançó infantil catalana. Per a presentar-la Maria va utilitzar aquesta versió del canal de youtube músicalavaca; a mi em recorda a una mare cantant, sense cap tipus de música de fons, una cançoneta tradicional al seu nadó. 

Després em vaig inventar el següent joc, que va resultar divertidíssim i molt tendre. Vaig dividir la classe en soldats (xics) i Marietes (xiques), cadascú pintat de forma característica. Cada bloc havia de cantar una estrofa de la cançó i a continuació, caçar un nòvio o nòvia amb un aro, de forma alterna. Així, a poquet a poquet vam anar fent parelles de nòvios i finalment ens van donar un beset fantàstic. 

 

Maria, els xiquets i jo vam passar una estoneta plena de tendressa i amb un sonriure als llavis.

TAPONS

Estimats pares i estimades mares: 

Per a demà dimecres vos solicite que, si teniu per casa tapons grocs, rojos i blaus els dugueu a classe. Si no teniu no passa res, no patiu. Els necessitem per a fer una activitat. Disculpeu que no anuncie les coses amb molta antelació però les idees van i venen al meu cap perquè a vegades allò que pensaven que als xiquets no els anava a interessar molt els emociona; i són ixos moments els que cal aprofitar.

Moltes gràcies i disculpeu les molèsties.

Xema. 

FELICITATS ANDREA

De tant en tant Andrea sospira llargament i jo em calfe el cap... Per què ho farà? En què pensarà? Estarà enamorada? Què la preocuparà? Però després la repte a aprendre una cosa nova o a demostrar-me que la sap, o que la sap cantar o contar i torna amb nosaltres, desperta, àvida de coneixements i amb una gràcia d'eixes que no es poden aprendre perquè naixen amb la persona. Necessita que l'escolten i que li donen afecte i que la vullguen i no només el seu mestre la vol, sinó tota la classe dels bombers.            

El dia del seu aniversari va coincidir amb el de Carnesoltes, però això no era excusa per què no li ferem la festa corresponent, amb corona, besets i una coca mal feta - boba- Danone - o com vulgueu dir-li - espectacularment tendra i sabrosa. Per molts anys Andrea!
 

I que faces molts més amb nosaltres al costat!

CARNESTOLTES 2016

Molt de treball per a una estoneta només. El tratge de les xiques, la disfressa dels xiquets, les canyes, les cistelles, els peixos... tot allò per què puguérem desfilar de pescadors i pescadores antigues, ja que tota l'escola anàvem d'oficis antics de Moncofa. A pesar de tindre 3 anys han participat prou i han fet tot el recorregut sense queixar-se, i és que a aquests xiquets els agrada una festa inclús més que al mestre. Ací teniu una mostra que servisca com àlbum de fotografies d'una vesprada molt especial. 

                       

Elvira era la nostra peixcadera moreneta; estava guapísima i super feliç. Mireu a més a Pau i a Mariana, una parella genial; Pau no volia vindre en principi al Carnestoltes però al final es va animar.

 

El xics amb les seves canyes van pescar poc i les xiques tampoc és que vengueren molt, però la intenció és el conta.  

 

Tan bé ho van fer que ens van donar de berenar i tot.

Les parelletes estaven per a menjar-se-les. No em digueu que no.

Gràcies a tots els pares i mares i especialment a Maria per la seva colaboració. A l'any que ve, més.

D'UN QUADRE DE SOROLLA

Els pares i mares dels bombers han preparat la disfressa però ells, a pesar de tindre 3 anys, també han fet moltes coses i hem tret profit didàctic del tema. 

                  

Han conegut a Joaquin Sorolla i els seus famosos quadres mariners, obres mestres de l'art valencià i espanyol de finals dels segles anteriors; aquestes les hem visualitzades a la pissara digital i jugat a descriure els seus elements, buscar-los i contar-los. Després hem fet un experiment dibuixant a terra un vaixell... L'experiència no ha eixit malament; una altra manera de dibuixar un esquema bàsic. A més, ens hem organitzat per parelles per a la vesprada treballant els nostres noms, hem assajat i hem fet un genial cartell per a la desfilada amb l'aportació especial del dibuixos de Pau. 

Quantes coses, mareee...

FELICITATS LIDON

A vegades quan Lidon em mira amb ixos ulls grans i una mica ametlats em dóna la sensació que intenta esbrinar com sóc i exactament per què li estic dient les coses. És una mica vergonyosa a vegades, però és valenta, independent i té orgull propi i confiança en sí mateixa. És, a més d'una xiqueta meravellosa, la major de la classe i, per tant, la primera que ha complit 4 anys. Els seus pares ens han dut una coca boníssima de xocolata i un llibre fantàstic, Catalina y el oso. Nosaltres li hem fet la festeta, una corona i molts besets i abraçades. 

L'any que ve ho tornem a celebrar. Alejandro ja té ganes...