La nostra Maria ja se n'ha anat de la voreta dels bombers i de les bomberes. Els mesos han passat de pressa i han estat apassionants i molt profitosos; quan va entrar encara estaven alguns adaptant-se a l'escola i ara són més fadrins, més independents, més sabuts i millors xiquets.
Quina gran mestra és i quantes coses li queden per aprendre, per fer i per gaudir a la meravellosa tasca que ha escollit. N'hi ha persones que no tenen vocació ni talent per a treballar a Educació Infantil, però Maria no és el cas; treballadora com no n'hi ha una altra, ha tractat als meus alumnes com si foren seus, i realment els ha fet seus, parlant-los baixet, ensenyant-li les normes, marcant-los objectius, cantant-los, ballant amb ells, botant amb ells i tot el necessari. Espere haver sigut un bon tutor i bon exemple per a ella. Des del cor meu i des dels xiquets, només cal dir-li gràcies per tot i molta sort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario