Ja fa anys que a la fantàstica biblioteca del museu de la ciència de Barcelona em vaig fer amb aquest conte del pollet Cocorico, i ara ens l'ha regalat Andrea pel seu aniversari. Tal vegada el millor d'aquest conte no siga el treball al voltant de l'egoisme del pollet i les seves conseqüències, sinó el dolent de la història. Gato-Pelado és un personatge aterrador però accesible, creïble i sense cap tipus de pietat.
El conte parla d'un pollet una mica golafre que és víctima de Gato-Pelado per no haver-li donat la meitat d'un bescuit que li havia promés. La millor part de la història és quan el dolent va arrimant-se a poc a poc a Mamà Gallina i al pollastre per tal de menjar-se'l; treballa molt la frase repetitiva, amb una rima fàcil però no apegalosa i dóna molt de si per a fer jocs de psicomotricitat, caretes, fitxes o representacions teatrals, tal com hem fet nosaltres.
Per últim vos deixe amb un vídeo de Cocorico que han fet a una escola en Galícia. Està en gallec però els xiquets ho han entés igual i, a més, ens inclou la cançó amb el seu estribillo:
picotí, picotà,
ay que rico Cocorico!
picotí, picotà,
ay qué rico, rico está.
Això sí, no conteu aquest conte a la nit perquè els xiquets tindran malsons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario