jueves, 26 de noviembre de 2015

TORREM CASTANYES

No podíem finalitzar el nostre projecte de la tardor sense torrar castanyes. Ja que la senyora Castanyera, demà, no podrà dur-nos castanyes calentes les hem torrades nosaltres al pati amb els nostres amics de la classe de les papallones i dels paiassos. Els hem fet un tall per què no ens petaren com a Marrameu, les hem col·locat a la paella castanyera i després ens l'hem menjat a la nostra paperina; molts d'ells no se l'han menjat i han preferit guardar-se-la per a la mare, però l'experiència ha estat un èxit i tots s'han portat d'allò més bé.  

Castanyes, castanyes calentetes!

miércoles, 25 de noviembre de 2015

FELICITATS ÀNGEL

Avui era l’aniversari d’un xiquet molt especial, el nostre Àngel, i nosaltres li hem fet una festeta perquè s'ho mereix. Li hem donat molts besets, hem posat música, li hem abraçat i li hem regalat les nostres ditadetes per què no ens oblide. Ell, que té un gran cor, a canvi, ens ha obsequiat amb un fantàstic conte per a tota la classe (De què fa gust la lluna) i una coca boníssima; d’aquesta vos deixe la recepta per a que la pugueu fer, ja que vos puc assegurar que poques coques agraden al 100% dels xiquets i fan que repetisquen 2 o 3 vegades. Si veieu algun esmorzar sencer o incomplet avui que ha tornat a la motxilla no patiu que han menjat prou a l’hora del pati.




Per molts anys, Àngel i bon profit!

                        

martes, 24 de noviembre de 2015

MARRARMEU TORRA CASTANYES

Ja queda molt poquet per a que arribe la castanyera i a la classe dels bombers de Moncofa ja ho tenim tot preparat. Hem preparat moltes cançons per al dia de la festa però hem deixat per al final la més llarga, difícil i divertida, la del gat de la castanyera, Marrameu.

                     

Tant ha agradat als xiquets que hem fet una careta fins i tot. A veure aquestos gats si no han rapat massa en casa... 


Vos la canten? 

RACÓ DE LA CASETA

La introducció d’un nou racó a la classe sempre ha de ser un aconteixement per tot el treball que implica i per totes les hores de plaer que va a produir als xiquets. En aquest cas, l’última visita a Ikea em va suggerir una idea: el racó de la caseta. Ja que cada vegada tenim meny espai a l’aula, els mobles en miniatura i els accessoris de casa infantils de la tenda sueca ens han permet conformar un racó de joc simbòlic mòbil, es a dir, que el guardem a una safata gran i el podem traslladar, muntar i desmuntar en un espai lliure de la classe.

 

Segur que tots els pares haureu vist com un bon dia els xiquets comencen a imitar tot allò que feu: volen agranar, netejar els vidres, cuinar com vosaltres. Aquestes accions són una fase preliminar importantíssima per a que evolucione el joc simbòlic i és vital que els deixem experimentar i “ajudar-nos” en allò que els nens vulguin fer. Quan imiten una acció en el moment en que la fem nosaltres no és joc simbòlic.
El joc simbòlic pròpiament dit es dóna quan el nen espontàniament imita una conducta d’adult o d’una altra persona i la representa com a part d’un joc lúdic sense que aquesta s’hagi fet en aquest moment immediat. Es caracteritza per imitar accions de la vida quotidiana del món dels adults. Apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació i és capaç de representar accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments.
 
El nostre racó de la caseta fomenta tot açò. A més, el fet d’organitzar-lo per medalles (no poden haver més de 5 xiquets jugant a l’hora perquè no hi ha més de 5 medalles) ajuda a un correcte funcionament.


Visca Suécia! 

lunes, 23 de noviembre de 2015

DAVANTALLS

Aquesta nova entrada al blog té com a única finalitat donar les gràcies a 4 xiquets i a les seves famílies per aportar uns davantalls tan bonics per al nostre taller de cuina. 

        


Els xiquets estaven molt pagats i orgullosos i els hem fet l'ona corresponent i donat les gràcies. Ara em toca a mi donar les gràcies als pares que feu possible que la classe funcione més i millor. GRÀCIES! 

miércoles, 18 de noviembre de 2015

RACÓ DE LA CUINA


Quasi un mes ens ha costat posar en funcionament un bon racó de cuina a l'aula dels bombers. 

El treball per racons no és només col·locar joguets a l'aula per a què els xiquets els agarren quan han acabat la seua tasca diària; és una manera d'organitzar els espais del grup classe delimitant-los i dotant-los dels materials necessaris per arealitzar activitats d'ensenyament-aprenentatge. En aquest cas el racó de cuina és de joc, però també estem fent de treball al taller de matemàtiques. 

Per a completar la cuina que teníem inicialment li hem fet un fons en forma de finestra i Maria, la nostra meravellosa mestra de pràctiques, ha fet una nevera i una rentadora, on els xiquets hauran de classificar i guardar diferents tipus de menjar. A més, s'ha enriquit comprant un escura plats, coberts i eines de joguets, un carret, draps... M'estan fent una quantitat de dinar que vaig a criar panxeta i tot!

 

A l'hora de l'organització s'han elaborat 6 medalles de racó. D'aquesta manera, només poden jugar al racó 6 xiquets o xiquets (els agrada el mateix a uns que a altres). La idea és que mitjançant una graella el mestre pugui controlar que tots els xiquets passen pel racó al llarg de la setmana.

              

M'agradaria demanar-vos que, si teniu algun davantall per a xiquets, el donareu a l'aula per tal de completar el nostre racó. Gràcies!

                             

El chef Alejandro vos ho agrairà moltíssim.

TORREM CARABASSES



Hauríeu d'haver vist aquest matí a Martin. Que orgullós i que pagat estava perquè la primera eixida que hem fet ha estat al "seu" forn. En el nostre treball de la tardor hem anat al forn de la tia Esperanceta a torrar la carabassa que ens va dur un xiquet l'aula i que la teníem a la nostra paradeta de la tardor. 


 

La fornera ha estat d'allò més amable i no ha volgut cobrar res pel favor de coure les carabasses i dos moniatos.

                        

Ja a la vesprada alguns xiquets han tastat la carabassa; alguns com Alejandro, Vicente o Alba s'han atrevit a tastar-la i allò que ha sobrat el mestre s'ho va a sopar amb un poquet de formatge de cabra trufat i una llesca de pa. I és que no estan les coses com per a tirar el menjar...