FELICITATS CÉSAR!

César, a poc a poc, s'ha guanyat un lloc important a l'aula dels bombers. Té molts amics i amigues i el seu caràcter obert, graciós i simpàtic fa que siga fàcil empatitzar amb ell; li encisa imitar-me i fer que els altres es riguen amb ell i passen una bona estona amb els seus teatrets; m'agrada quan va a parlar davant de tots, puja a la cadira del torn de paraula i, de sobte, es posa un poquet nerviós i s'atabala un poc pensant bé en allò que vol comunicar i mirant-me amb un mig somriure a la boca; és despert, intel·ligent, treballador i, per damunt de tot, bon xiquet. 

Com no li anàvem a celebrar el seu aniversari? A més, va dur una tortà de La patrulla canina. Als xiquets els va agradar molt (i al mestre també).

Moltes felicitats César!

FELICITATS ISMAEL!

L'altre dia va ser l'aniversari del nostre Ismael i no podia faltar la celebració i la festeta. Ells ens va dur una tortà amb molt de sucre per damunt i farcida de xocolate i nosaltres li vam dibuixar altres amb els quatre ciris, li vam donar dotzenes de besos i abraçades i li vam cantar la cançó corresponent. Vam passar una estoneta d'allò més agradable i divertida i tot és poc per fer sentir especial a un xiquet que de veritat ho és.

De tant en tant sospira Ismael i em mira amb un poc de vergonyeta quan està treballant preguntant-se si ho estarà fent bé o no; es possa roig com una tomaca de El Perelló quan li alabe el seu esforç davant dels seus companys; m'agrada quan parla baixet expressant les seves inquietuds i problemes i quan l'he vist plorar unes poquetes vegades se'm trenca el cor i no puc fer una altra cosa que acaronar-lo.

Com no anem a estimar a un xiquet com aquest?

COCORICO

Ja fa anys que a la fantàstica biblioteca del museu de la ciència de Barcelona em vaig fer amb aquest conte del pollet Cocorico, i ara ens l'ha regalat Andrea pel seu aniversari. Tal vegada el millor d'aquest conte no siga el treball al voltant de l'egoisme del pollet i les seves conseqüències, sinó el dolent de la història. Gato-Pelado és un personatge aterrador però accesible, creïble i sense cap tipus de pietat. 

El conte parla d'un pollet una mica golafre que és víctima de Gato-Pelado per no haver-li donat la meitat d'un bescuit que li havia promés. La millor part de la història és quan el dolent va arrimant-se a poc a poc a Mamà Gallina i al pollastre per tal de menjar-se'l; treballa molt la frase repetitiva, amb una rima fàcil però no apegalosa i dóna molt de si per a fer jocs de psicomotricitat, caretes, fitxes o representacions teatrals, tal com hem fet nosaltres.

Per últim vos deixe amb un vídeo de Cocorico que han fet a una escola en Galícia. Està en gallec però els xiquets ho han entés igual i, a més, ens inclou la cançó amb el seu estribillo: 

picotí, picotà, 

ay que rico Cocorico!

picotí, picotà, 

ay qué rico, rico está.

Això sí, no conteu aquest conte a la nit perquè els xiquets tindran malsons.

QUÈ SABEM I QUÈ VOLEM SABER DE L'HORT?

Anem a començar a la nostra aula un projecte de treball amb certa consistència que de moment ha començat prou bé, ja que els xiquets han mostrat interés, han expossat els seus coneixements previs de la matèria i, a més, m'han contat què els agradaria saber de l'hort. Fixeu-vos bé.

QUÈ SABEM DE L'HORT? 

MARTIN: hi ha pomes, taronges i pinyes. 

LIDON: hi ha sandia. 

PAU: m'abuelo té dos horts amb taronges.

ISMAEL: hi ha formigues i papallones.

GERARD: tinc molts horts a la Vall d'Uixò amb taronges, les cuide amb una fusta i em piquen les avespes. 

VICENT: hi ha plàtans i es tira aigua. 

ANNA: m'abuelo té un hort al terme amb taronges plàtans. 

JOSEP: les fruites van al Mercadona. 

VALERIA: hi ha que posar poqueta aigua.

ÀNGEL: tinc un parany, que és com un hort però amb una pedra gran que és un poquet molleta. Es planten coses per què es mengen. 

ALEJANDRO: jo posaré plantes i me les menjaré així... Aaaaaaam!

JUAN MANUEL: els arbres són verds i un poquet marrons. 

ESTELA: no es poden xafar les plantes.

QUÈ VOLEM ESTUDIAR DE L'HORT?

Les peres.

Les maduixes.

Les plantes de tots els colors.

Les creïlles, que m'agraden fregidetes.

Les fruites.

les pomes.

L'hort del tio Julio.

Les taronges.

L'aigua per a regar.

Els caragols.

El xocolate.

Les papallones.

Els melons.

Les avespes.

Les mosques. 

A m'abuelo.

Tenint en compte que estem envoltats d'horts de tarongers principalment, que molts xiquets "tenen" un trosset de terra i que a més tenim l'hort escolar amb les nostres pobres carxofes, crec que ens eixirà un projecte de treball per a conèixer el seu medi natural més proper d'allò més bonico.

Continuaré informant...

EXPLOSIO D'ART

Aquesta "False star", "Falsa estrella", em sembla una imatge explosiva, un espectacle pirotècnic de color, un caos acolorit amb algunes lletres que es tapen o destaquen i que creen un conjunt fascinant. Per treballar-lo a l'aula, com moltes vegades passa, jo he fet una proposta i ells han aportat idees, imaginació, divertiment i talent.

Vam començar esgarrant paper de diari, la qual cosa no és fàcil per a alguns d'ells per la pinsa que han de realitzar amb els dits; després van anar posant-los damunt d'un gran cartró amb cola diluïda en aigua i d'aquesta manera vam iniciar la tècnica del paper-maché.

En una altra sessió, quatre pots amb quatre pinzells, cadascú d'un color se'ls han anat passant per tal de crear una obra conjunta. No obstant això, prompte han traspassat els límits dels pinzells i hi han passat a pintar amb les mans, primer tímidament, i després arrossegant-se damunt del cartó, sentint la pintura fresca entre els dits i experimentant amb la pintura i el llenç.

La meua companya Lucia ha vingut a la classe per què pensava que no tenia xiquets... Estaven tots callats, esperant el seu torn i gaudint de l'experiència plàstica. Ha estat una vesprada fantàstica.

 

JOCS DE LES CINTES

L'altre dia vaig descobrir al Pinterest aquest joc lògic-matemàtic i l'he adaptat per a la meva aula. El funcionament és fàcil; els xiquets tenen al seu abast gometes del cabell de molts colors i, tenint davant una targeta de la mà esquerra amb les cintes dibuixades, cal que intenten imitar  en la seva mà allò que apareix al model. El joc té tres nivells; al primer només han de color una cinta en cada dit; al segon dos cintes en cada dit; i al tercer cal que es col·loquen ells a soles les cintes i a continuació marcar en una maneta en blanc allò que han fet. 

D'aquesta manera introduïm el concepte dreta-esquerra, treballem l'orientació espacial i l'ordre anterior i posterior, la coordinació òcul-manual i intentem que siguen capaços de dur a terme una representació escrita de forma vivencial; per finalitzar, també perseguim invertir el procés, és a dir, dur al paper una creació pròpia mitjançant unes ratlletes de colors.

A jugar!  

L'OÏDA

L'últim dels sentis del nostre cos que ens quedava per estudiar era l'oïda; per a fer-ho estem començant a introduir al racó de la unitat botelles plenes de diferents materials i que provoquen diferents sons. Vam jugar per introduir-lo tapant-nos els ulls després de presentar els sons. Els pares podeu aportar diferents materials també si voleu per tal d'enriquir aquest racó d'experimentació. 

Aquest treball l'estem complementant amb l'estudi de les parts de l'oïda i amb alguns materials de noves tecnologies per reconéixer diferents sons. 

 Que comence la música!