AMANIDA

Anem estudiant poc a poc l'hort a la nostra aula i hem dedicat tota una setmana a les verdures i a les amanides i a totes les coses que podem fer amb elles. No podia faltar com acitivitat vivencial fer una amanida a l'aula. Vam centrifugar lletuga, tallar la carlota, afegir olives, cacaus i pinya, a més d'una vinagreta clàsica d'oli i vinagre de xerez amb sal. Tot junt en un plat per taula i... Quina va ser la meva sorpresa quan comprobar com la majoria d'ells se la menjar tota i no van deixar ni una oliva. Com a mostra vos deixe les fotos... de segur que algun del pares no s'ho creuran si no ho veuen. 

Visca la dieta mediterrània.

 

Gerard no només va ajudar a fer-la, sinò que tanta va menjar que no tenia després fam a l'hora d'esmorzar.

A Juan Manuel li encissa la carlota i Josep i Ona són grans amants de la verdureta. 

I ací teniu a dos menjant i un altre mirant. Tot no es pot conseguir. A la pròxima segur que algú més menjarà-

TRES DAUS

Ara que els xiquets ja dominen el recompte de nombres al dau fins a 4, la qual cosa els ha ajudat molt per conservar i entendre les quantitats, cal complicar el procés. Per això, vaig inventar el següent joc, que sembla fàcil però que suposa un gran salt quant a lògica-matemàtica es refereix. 

En un taulell prou gran de 12 caselles els xiquets han de col·locar taps fins a completar totes les caselles. Tenen al seu abast taps de 2 grandàries (grans i xicotetes) i 3 colors (roig, groc i blau) i en cada torn el xiquet o xiqueta ha de tirar 3 daus: un de punts (fins al 5), un altre de colors i un altre amb els símbols de grandària. D'aquesta manera els xiquets han de conservar en la ment, la quantitat i la grandària i aplicar allò que els ha tocat en sort a un procediment com la selecció i col·locació de taps. 

A més, són uns grans jugadors i cada vegada duen millor això de perdre...

RAMONET O PASQUALET

Per aquestes terres moncoferes es diu Pasqualet, però la tradició valenciana anomena Ramonet a un hortolà que sempre li mana la seva dona anar a l'hort a per figues i albercocs i sempre torna sense res perquè s'adorm a una figuera... Una cançó breu però tot un hit tradicional, molt coneguda per ser tocada arreu del País en festes de bous, falles, fogueres o gaiates... Alguns dels xiquets i xiquetes la coneixien i als altres els ha encisat ràpid; nosaltres hem jugat a ser hortolans i a collir figues i albercocs. Ens ho hem passat genial i ara vos la deixe per què la canteu en casa. 

Visca Ramonet! A que sí Martin?

ESPILLET, ESPILLET...

Molts dies i moltes setmanes d'esforç han tingut els alumnes de 6é per a poder dur a terme Blancaneus i Mary Poppins al teatre del nostre poble. Ho han fet genial, de forma divertida i amb molt de talent. Molts d'ixos xiquets van formar part de la meva primera promoció d'Educació Infantil a Moncofa i ja els veia jo el talent que comencen a mostrar. Menció especial es mereix l'actuació de Víctor Núñez... Arribarà lluny, ja ho veureu. 

Vam passar una matí genial. Moltes gràcies a tots... i especialment a la bruixa roïna...

VIALDEA

Genial dia el que hem passat avui al parc educatiu Vialdea, a La Pobla de Vallbona. En unes poquetes hores els xiquets i xiquetes han fet una gran quantitat d’activitats, totes orientades entorn a la seguretat viària, tema capital al qual a vegades no se li dóna la importància que mereix. Els quilòmetres han valgut la pena, ja que els xiquets corrien feliços amb les bicis, les motos, els cotxes i damunt del tren màgic, pintant, posant multes, aprenents els diferents senyals i normes de trànsit, etc.

A l'autobús tot eren nervis i emoció. 

Només arribar hem anat a la placeta central, on hem esmorzat ixos entrepans taaaaan grans que han posat les mares i els pares i hem jugat al supermercat i a reciclar.

 

A les casetes d'aquest poble tan peculiar han ret una gran quantitat de tallers: manualitats, jocs, cançons... No s'han aborrit no!

 

Mireu aquestos policies possant multes a tutiplen!

I quantes vegades s'han xocat amb el cotxe. Però els ha donat igual. S'ho passat d'allò més bé i han corregut prou.

 

Ja per a acabar hem muntat amb bici i en tricicle... Tot amb els cascos i el xaleco corresponents.  

Jo crec que s'han quedat amb ganes de més... A que sí Martin?

Un gran dia que de segur molts d'ells no oblidaran.

SIN RUMBO POR EL MUNDO

Fantàstic i genial conte el que hem treballat durant dues setmanes al nostre taller. Sin rumbo por el mundo, Catalina y el oso, la història de dos amics que van d'aventures pel món, imaginant, corrent, saltant, cantant, arrossegant-se, avançant... Aquesta obra ofereix per a treballar moltes possibilitats de jocs espacials i psicomotrius i a més, amaga molt més del que sembla al llarg de les seves pàgines; els diferents escenaris ofereixen una estranya continuïtat amb algun element repetit de l'anterior i l'hem gastat també per buscar-los i recordar la seqüència d'accions. 

A més, hem treballat i pintat amb aquarel·la, plastidecors i ceres molles diferents il·lustracions. Ara, ja han passat Catalina i el seu amic a la caixa dels contes especials i ara toca als xiquets que el representen a soles, que descobrisquen detalls de les seues pàgines que a mi se m'escapen. Això sí, la visita de l'ós els ha encantat.

                                 

Continuem donant vida als contes.

FELICITATS ELVIRA!

La nostra Elvira, amb eixe monyo que m'encisa estil diva-soul anys 60, ja té 4 anys i ho vam celebrar com calia. Ens l'estimen moltíssim i és fàcil explicar per què. Elvira és molt carinyosa i afectiva; les seves abraçades són llargues, fortes i potents, sempre acompanyades d'un somriure; les seves rialles són com un crit d'alegria i felicitat, breus i acompanyades de moviment i d'uns ullets plens de vida. A més, són fantàstics els seus treballs, creatius i concisos; resumint, Elvira és un amor i, per això, es va dur una coca boníssima de xocolata amb lacasitos de la qual va quedar molt poquet. Nosaltres li vam regalar els nostres besets i ella un conte genial el qual treballarem al taller de contes. 

 Moltes felicitats Elvira!